“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”. Augusto Monterroso, 1959.
Quan va despertar, alguns encara dubtaven de la necessitat de que la sanitat segui pública.
Quan va despertar, els presos polítics presos, encara hi eren (presos).
Quan va despertar, el independentisme encara hi era.
Quan va despertar, l’unionisme encara hi era.
Quan va despertar, la tercera via encara hi era; en via morta.
Quan va despertar, el franquisme encara hi era. No estaba muerto, no, no; estaba tomando cañas.
Quan va despertar, l’individualisme encara hi era.
Quan va despertar, els emigrants encara hi eren; i els racistes també.
Quan va despertar, el poder judicial encara hi era; per sobre dels altres poders.
Quan va despertar, el Bartomeu no hi era; al cigaleru se l’espera, a veure que fa.
Quan va despertar, en Messi encara hi era. O potser no?
Quan va despertar, la llotja del Bernabeu encara hi era.
Quan va despertar, el botellot encara hi era.
Quan va despertar, el soroll encara hi era; més fort encara.
Quan va despertar, la Generalitat encara hi era; i tenia nou govern!!!.
Quan va despertar, la Casa Reial encara hi era. I?
Quan va despertar, els mitjans de comunicació ultres de Madrid. encara hi eren.
Quan va despertar, els negacionisme encara hi era.
Quan va despertar, l’anti-vacunes encara hi era.
Quan va despertar, ell encara hi era; però ara era ella.
Quan va despertar, Gaza, i Líbia, i Afganistan, i Iemen encara hi eren.
Quan va despertar, Trump no, però el trumpisme encara hi era.
Quan va despertar, Barcelona encara hi era; més lletja, això sí.
Quan va despertar, Jordi Hurtado encara hi era.
I el pitjor de tot plegat: Quan va despertar, molts ja no hi eren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada