MALBARATAMENT ALIMENTARI AL COSTAT DE CASA

   La meva família materna eren pagesos amb hort a Sarrià i venien els seus productes al mercat del Ninot, des de principis de segle fins el seu tancament temporal per reformes el 2009.

Parada ‘Laieta’. Mercat del Ninot 1945.

   Entre els meus records d’infància i joventut està el passar a recollir a la meva avia al final del matí, per anar a dinar a casa seva. Només veure la parada ja podia saber com havia anat la venda del dia: si quedava poca cosa la jornada havia estat bona, en canvi el mostrador ple de verdures volia dir que la venda havia estat fluixa.

   Això explica que tinc molt interioritzat que -en el cas de productes frescs i per tant amb data de caducitat- el fet de veure prestatgeries buides al final del dia, significa per una banda que s’havia donat un bona venda i per un altre que els productes del dia següent serien frescos. Per això valoro positivament que la fruiteria on ara compro hi hagin hores i dies on les prestatgeries estan mig buides: s’ha acabat el producte i tornaran a tenir quan els hi arribi nou gènere.

   Dins d’un context general que afecta al conjunt del comerç, que mostra una por al buit que fa que interpretem una botiga mig buida no com un èxit de demanda sinó com una manca d’oferta, han proliferat les fruiteries i verduleries que es caracteritzen per una oferta continuada de grans quantitats de producte a preus baixos, amb lleixes sempre plenes a qualsevol hora del dia, inclosos diumenges i festius. Sempre m’he preguntat: “ho venen tot?, què fan amb els excedents?”.  

     

      Fotografia feta un diumenge al migdia

   Doncs be, el passat dissabte, a primera hora de la tarda, vaig poder observar com d’una d’aquestes botigues de fruita i verdura sortia un home amb un carretó que portava com una dotzena de capses plenes de maduixots, se’n anava als contenidors d’escombraries de la cantonada i llençava el contingut de les capces. Això sí, seguint els criteris de reciclatge ecològic, les maduixes les llençava al contenidor marró i les capces al blau. 

   Puc suposar doncs que efectivament: 1- no ho venen tot, 2- els excedents van a les escombraries. En part per això ens podem explicar que “en Cataluña se desperdician cada año más de 260.000 toneladas de alimentos” *.

   JLC

* https://gestoresderesiduos.org/noticias/en-catalunya-se-desperdician-cada-ano-mas-de-260-000-toneladas-de-alimentos