Qualificant-ho com a ‘sociologia barata’, m’he referit varies vegades a la diferència que es pot observar entre els partits que es presenten a les eleccions, en relació als noms dels seus candidats en funció que siguin en català, en castellà, compartits en les dues llengües o d’altres tipologies.
En les últimes eleccions al Parlament del passat febrer, la distribució que es va donar va ser la següent:
Posats els resultats en forma gràfica, és més fàcil veure com es donen tres franges prou clares: els partits clarament espanyolistes (i de dretes) tenen la gran majoria de candidats amb el seu nom en castellà; Socialistes i Comuns mostren un equilibri molt gran entre els tipus de noms, mentre que en el grup dels independentistes els noms dels candidats escrits en català passen a ser majoria, especialment en el cas de Junts.
Si fem l’anàlisi limitant-ho als quinze primers de la llista, la cosa canvia una mica, doncs només VOX manté la primacia dels noms en castellà -de fet cap dels seus primers de la llista té el nom en català- mentre que PP i C,s tenen només un en català però gairebé la mitat en ‘indiferent’. La resta de partits tenen la gran majoria de noms en català o indiferent, sent minoria els que estan escrits en castellà, arribant al cas de Junts, on no es dona cap cas de nom en castellà.
Els següents gràfics comparen els percentatges que es donaven l’any 2012 -el primer en que vam fer aquest tipus de comptatge- amb els actuals. Podem observar com ha disminuït la proporció dels noms en català, al temps que ha augmentat el de castellà; aquest canvi és causat especialment per que els partits de la dreta espanyolista han passat de gairebé un 19% de noms en català el 2012, al 5,9% en les últimes eleccions.
Com dèiem en un post de 2015 “En el supòsit –molt opinable- que el nom dels candidats tingui un significat polític, la conclusió és que existeix una correlació entre els noms dels candidats i la posició de cada candidatura en l’eix nacional: a més espanyolisme més noms en castellà, i a més catalanisme, més noms en català”. Aquesta conclusió pot seguir sent vàlida, constatant que l’augment de les tensions en el ciutat eix nacional s’ha traduït en un increment en el biaix de selecció dels noms dels candidats.
Tant de bo només es tractés del que deia al principi: “sociologia barata”.
Potser podrem tenir noves dades en poc temps, si la incapacitat de fer política per part dels actuals representants ens aboca a unes noves eleccions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada