Molts països
tenen, a més de bandera i himne, un lema nacional que sovint figura en l’escut.
He consultat diversos casos del mon occidental i hispanoamericà i adjunto uns
quants:
Estats
Units: In God we trust (En Déu confiem).
Regne
Unit: Dieu et mon droit (Déu i el meu dret. En francès en
l’original).
República
Federal Alemanya: Einigkeit und Recht und Freiheit (Unitat i justícia i
llibertat).
República
francesa: Liberté, égalité, fraternité (Llibertat, igualtat, fraternitat).
Marruecos:
Dios, la Patria, el Rey. El mateix que els carlistes espanyols.
República
Argentina: En Unión y Libertad.
Brasil:
Ordem e progresso.
Colombia:
Libertad Y Orden.
Cuba:
Patria o Muerte, Venceremos.
México:
La Patria es Primero.
Venezuela:
Dios y Federación.
Podem veure que Déu
surt en quatre ocasions, que inclouen règims polítics tant diferents com els
Estats Units i el Marroc: de una república federal a una monarquia absoluta amb
trets teocràtics. La pàtria, la llibertat i la unió surten tres cops i l’ordre
en dos.
Considero el més
encertat el francès, amb origen en la revolució de 1789 i adoptat per diversos
moviments socials i polítics durant els segles XIX i XX. Uneix una triada de
conceptes que plegats conformen una guia per la convivència i la justícia:
la Llibertat associada a la dignitat humana -la seva manca és
opressió o esclavisme-, compensada amb la Igualtat de drets i
d’oportunitats -que implica mecanismes compensatoris per aconseguir l’equitat
social- i la Fraternitat que ha de ser la predisposició que
afavoreixi aconseguir i garantir els altres dos conceptes, doncs la seva manca
implica individualisme, que genera discriminació i fins i tot odi.
I en el cas
d’Espanya? L’oficial que figura a l’escut es: Más allá (Plus Ultra), amb origen
en el regnat de Carlos I, significant la voluntat d’anar més enllà dels mars
coneguts, en el període històric dels descobriments i d’inici de les
colonitzacions. Curiosament, segons el diccionari de la Real Academia el
podriem traduir -en les seves accepcions actuals- com "más ultraderechista
de lo habitual".
El lema citat, tot i
ser l'oficial és possiblement desconegut per bona part de la població;
possiblement el vigent durant la dictadura franquista -Una, grande y libre-
és més conegut, al menys pels que la van patir. Aquest últim reflexa bé -també
en forma de triada de conceptes- els valors de la unitat de la pàtria
(indissoluble), la grandesa d’Espanya (la nació més antiga d’Europa) i la
llibertat entesa com capacitat de resistència davant d’idees com el liberalisme
i el socialisme que dominaven el mon occidental. Un petit verset resumia be el
seu significat:
“España, para ser una
tuvo a Isabel y Fernando;
para ser grande a Colón
y para ser libre, a Franco” *
Encara ara és un
lema absolutament vàlid per a la dreta espanyola, sobre tot amb les noves
accepcions que aplica Isabel Ayuso al concepte de llibertat.
Per últim comentar
que la ciutat de Melilla té el següent: Praeferre Patriam Liberis
Parentem Decet, que traduït al castellà vol dir “Un padre debe anteponer la
patria a los hijos”, de forma que lliga amb el lema de la Guàrdia Civil: “Todo
por la patria”.
Deixo a l’especulació
quin podria ser el lema d’una Catalunya imaginada pels independentistes: “Junts
però barallats”? 😞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada