Espanya té una llarga llista de cops d’estat a la seva història. Els segles XIX i XX estan plens de asonadas, pronunciamientos, cuartelazos, fins acabar en el gran alzamiento militar del 17 de juliol de 1936 i el fracassat cop del 23 de febrer de 1981. Tots ells tenien una característica comuna: els protagonistes eren militars que feien servir la força de les armes, amb col·laboració amb sectors socials conservadors.
Tots aquest antecedents expliquen que la societat
espanyola, al menys la nascuda al segle XX, tingui una memòria històrica que
associa, de forma més o menys conscient, un cop d’estat amb una actuació
directa de les forces armades amb l’objectiu de canviar el govern. Recordem com
durant la transició es parlava cada dia del “ruido de sables”.
De les moltíssimes definicions existents de cop d’estat,
per la seva simplicitat m’agrada la següent: “Un cop d'Estat és la presa del
poder de forma il·legal mitjançant la violència o la coerció per desplaçar la
persona que l'ostenta o canviar el sistema polític vigent” [i].
Penso que estem assistint a Espanya a un intent de cop
d’estat -versió 4.0- per fer fora a Pedro Sánchez i als partits que li donen
suport a la presidència del govern. De fet respon a les característiques d’on cop
d’estat tou, identificades per Gene Sahrp [ii],
i que es pot definir com un acte pretesament legal i no violent que actua
atacant per desplaçar el poder executiu. S’identifiquen cinc fases en el
desenvolupament d’un cop d’aquest estil, que en bona part podem observar es donen
a Espanya:
1- Estovament. Promoure el descontentament i el malestar, començant a qüestionar les institucions democràtiques. Des del primer dia d’aquesta legislatura el PP ha parlat de govern il·legítim.
2- Deslegitimació.
Campanyes en favor de la ‘llibertat’, acusant al règim de totalitarisme: pongamos que hablo de Madrid i d'Ayuso.
3- Agitació al
carrer. Recordem les concentracions davant de la seu del PSOE a Ferraz o els càntics
de “Pedro Sanchez HDP”.
4- Combinació
de formes diferents de pressió: Mitjans de comunicació, xarxes i portaveus de
partit repetint eslògans, memes i noticies esbiaixades quan no manipulades. Activació
d'institucions que haurien d’actuar neutralment: UCO de la Guàrdia Civil, sindicats
policials, fiscalia. El que pueda hacer que haga.
5- Fractura
institucional. Pressió per que el govern renunciï. En el nostre cas la cúpula
del poder judicial sembla actuar amb velocitats i criteris diferents per ajudar
a augmentar la pressió sobre l’executiu.
Vull ressaltar que la principal característica d’aquest
tipus de cop d’estat és que s’embolcalla d’una aparença de legalitat i que no
recorre a l’ús de les armes. No és un moviment armat, però sí que fa servir un concepte d'origen militar: "por tierra, mar y aire".
Per cert, quan els fets de 2017, molts havíem temut que potser veuríem un dia entrar les tropes per la Diagonal (com va passar el gener de 1939); la realitat va ser que van entrar les togues per la Gran Via, en forma de judicis i condemnes: penes que encara no han estat amnistiades perquè el Tribunal Suprem interpreta la llei d’amnistia del 2024 en contra de la voluntat del poder legislatiu.
El cop d'estat pot ser tou, però les conseqüències seran molt dures.
Juny 2026
