Ahir van tenir lloc eleccions generals a Hongria, amb la victòria indiscutible del partit conservador Tisza i del seu líder Péter Magyar. No comentaré les repercussions de la derrota de Victor Orbán a nivell geopolític, sinó d’un aspecte del sistema electoral hongarès que s’aparta del repartiment proporcional dels escons per a donar més escons al partit amb les llistes més votades [i].
Aquest biaix es pot veure de forma clara en la següent taula que ens mostra la diferència entre el percentatges de vot als partits i el dels escons guanyats:
Font: elaboració pròpia
Com podem veure, el partit guanyador va obtenir el 54,3 %
dels vot, el que li ha significat 138 escons. Si el repartiment hagués estat
estrictament proporcional, aquest nombre s’hagués quedat en 108, o sigui que ha
obtingut 30 escons de més: una prima d’escons del 15%. Òbviament, el que guanya
un partit el perden els altres, de forma que el partit d’Orbán només té 55,
perdent 18 respecte a un repartiment proporcional.
Aquest sistema electoral va ser promogut pel mateix
Victor Orbán per a consolidar el seu poder. De fet li va donar resultat, doncs
l’any 2022[ii]
va guanyar amb el 53,1% dels vots que li van significar 135 escons, mentre l’oposició
amb el 35% es va quedar amb 56. Aquest 2026 s’han donat gairebé els mateixos
resultats però a l’inrevés; a això se li diu sortir el tret per la culata.
Això em fa recordar que de tant en tant surten al nostre país
partits i opinions que defensen modificar les lleis electorals per a introduir
una prima en escons al partit guanyador. Ho fan per defensar teòricament el fet
de facilitar la governabilitat i l’estabilitat parlamentaria (i pensant que
guanyaran ‘els seus’).
He fet l’exercici de traslladar al cas de les eleccions al
Parlament espanyol els resultats i distribucions de les eleccions a Hongria:
Font: elaboració pròpia
Com és obvi, amb el 54,3% dels vots, un partit guanyador
a Espanya obtindria majoria absoluta amb un sistema purament proporcional (190
escons)[iii],
però aplicant el percentatge de guany que dona el sistema hongarès, tindria 53
escons més, el que li donaria un control desproporcionat sobre la Cambra. El
partit situat en segona posició perdria més de 30 diputats, el tercer 11 i la
resta desapareixerien del hemicicle. Compte doncs amb acceptar sobre-representacions
al partit guanyador, perquè alteren la representativitat del legislatiu i malmeten
la qualitat democràtica.
La democràcia té moltes dimensions i no es pot reduir només
a fer eleccions, però poder fer eleccions que permetin canviar als que governen
és la base del sistema. I Hongria ha estat un exemple, doncs la mobilització d’un
poble ha aconseguit fer fora del govern a un dirigent que havia dissenyat un
sistema per a perpetuar-se en el poder.
Ara només li queda al nou govern desmuntar les
estructures econòmiques i judicials que havia capturat Orbán; i això serà difícil.
Ho sabem prou aquí.
Abril 2026
[i] El
sistema electoral “está calibrado para amplificar la ventaja del partido
dominante y convertir mayorías relativas en mayorías parlamentarias muy
amplias, dificultando así la alternancia” https://www.elmundo.es/internacional/2026/04/09/69d7bb84fc6c837f538b457e.html
[ii] https://www.eldebate.com/internacional/20220404/viktor-orban-logra-cuarto-mandato-hungria-amplia-victoria.html
[iii] La majoria absoluta està en 176 diputats.
