Aquest BLOG és continuació de L'ONCLE PEPET. Els seus antics continguts segueixen consultables a l'adreça: http://oncle-pepet.blogspot.com/

15 de novembre del 2026

LA QUE SE AVECINA ....

He tingut la santa patxorra de recollir frases que han dit polítics de l’ultradreta des de l’anunci de convocatòria de les eleccions generals fins que es va iniciar formalment la campanya.

Veiem un resum de les més destacades [i]:

“La pregunta es si Sánchez es demócrata, y sabemos que no, sabemos que no lo es” ... ”una España al borde del colapso, en un peligro real de convertirse en un estado totalitario, en la que se producen apagones y expropiaciones, hay riesgo de hambruna y se ha intentado asesinar a jueces” Ayuso.

“Pedro Sánchez es el candidato marroquí en España” Abascal.

“Si la coalición de Gobierno actual se pudiese formar otra vez, el sistema constitucional que hemos conocido hasta ahora, la unidad y la monarquía parlamentaria, se termina” Aznar.

“El Gobierno de Pedro Sánchez. “Son cloacas, surgen de las cloacas y viven de las cloacas” Ayuso.

“Han matado a Maricarmen … (el gobierno) ha traído la ruina y la muerte a España” VOX.

“Pedro Sánchez ya nos ha dicho a todos los españoles que va a seguir gobernando de una manera o de otra. ¿Y cuál es la manera? Pues ya la conocemos: la compra de votos y el robo de votos, como hizo en sus primarias para mantener y obtener el poder en el Partido Socialista. ¿Cuál es la otra manera? Pues la violencia” Abascal.

"Tenemos muchas prioridades, pero la principal es recuperar Ceuta y echar al Gobierno criminal sacrificando lo que sea necesario” Abascal.

“Están sembrando el odio porque saben que van a perder, se están resistiendo a abandonar el poder con violencia” Feijóo.

“Sànchez ha legitimado la violencia, amnistiando la violencia del golpe de estado en Catalunya …  Sànchez ha legitimado la violencia del mundo proetarra ... Sánchez ya tiene su kale borroka. Los neoetarras son hijos de Bildu y Sánchez” Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos.

“Feijoo tiene de tibio lo que Sánchez de decente” Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos.

“Quiero mostrar un desprecio infinito a ese ministro de Transportes y a su jefe, a Óscar Muerte y a Pedro Sánchez … Ellos son el error humano … No es un error humano, ni siquiera un error técnico. Es un crimen contra los intereses de España … No estamos ante un gobierno, estamos ante una organización criminal ...  Ha sido el fruto de la corrupción permanente. el fruto de colocar a señoritas de compañía en las empresas que tenían que precisamente arreglar las vías del tren” Abascal.

“Ya no es que sea evidente que no sean buenos gestores, es que dudo de que también sean buena gente porque esta actitud es infame, cruel y ruin" Feijóo.

“El 29 de noviembre la democracia echará a toda esta mafia. La decencia se impondrá a la delincuencia y la gestión a la corrupción” Tellado.

“Estamos ante un autócrata y un dictador … los grandes especuladores están el Gobierno” Abascal.

“Es un dictador … es un tirano, un caradura. Si Pedro Sánchez tuviera peor físico no estaría ahí desde hace mucho tiempo. Lo sabe todo el mundo” Ayuso.

“Es un verdadero irresponsable y un frívolo ... España se convertirá en un país subdesarrollado” Feijóo.

Afegeixo un altre actor no espanyol, però que també ha intervingut en el poti-poti:

“No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez … sacar a los socialistas a patadas … el impresentable dictador de Pedro Sànchez” Milei.

Malagón. CTXT. 1/5/2019 

L’altre banda de l’arc parlamentari tampoc ha estat innocent i ha respòs a vegades amb un llenguatge semblant, caient en la trampa del “i tu més” com únic argumentari. Només poso un exemple d’una frase del ministre Puente dies abans de l’accident de l’AVE: “Que esto [ii] iba a acabar sirviéndole a ese partido de miserables que es el PP para hacer campaña es algo que demuestra el nivel al que han llegado. Son la peor gentuza que habita este país”.

Aquesta legislatura va començar amb la immediata acusació al nou executiu de ser un govern il·legítim des del primer dia; mantra que s’ha anat repetint per part de l’oposició ultra. La utilització de l’insult i les desqualificacions barroeres per part de la derechona (la covard i la txulesca) ha estat constant, portant a una degradació progressiva del debat en la mateixa seu parlamentària.

Això sembla que continuarà durant la campanya, i tinc el convenciment que no es moderaran si aconsegueixen el poder. Anirem veient.

Anem a votar, però votem be

Novembre 2026

 



[i] De totes les frases citades tinc el dia i la font. No he incorporat les referències per no fer feixuga la lectura.

[ii] Una foto de la cicatriu del seu genoll operat feia temps.


30 d’octubre del 2026

ALERTA DEMOCRÀTICA

 El mitjà de comunicació digital elDiario.es publica periòdicament un suplement monogràfic en paper sobre diferents temàtiques. Acabo de rebre l’últim exemplar dedicat a l’Alerta democràtica, amb diferents articles que analitzen la deriva existent cap a règims polítics autocràtics en un context general de pèrdua de prestigi dels valors democràtics. 

Relaciono a continuació una sèrie de frases que crec que resumeixen prou be la situació d’alerta que planteja la publicació: 

La democràcia no es defensa sola.

Mai no va ser tan fàcil expressar-se. Però la llibertat d'expressió no garanteix el debat democràtic per si sola. Qualsevol pot publicar qualsevol cosa, però unes quantes empreses decideixen què serà visible.

Les democràcies no poden funcionar si la gent no pot assolir bona informació.  La IA i les xarxes socials ja poden construir una versió dels fets a mida de cada persona.

La democràcia no pot funcionar si els que perden a les urnes no són generosos. Tots volem veure els nostres governar, però no tots podem aconseguir-ho sempre.

La democràcia global es mina des de Washington. Trump, des de la impunitat practica la ingerència en països que depenen dels Estats Units aconseguint governs afins per pocs vots.

Europa està sola i dividida davant de Trump, Putin i la Xina. A les pressions externes que pateix la UE se suma un enemic intern: una dreta extrema alineada amb Washington i Moscou.

L'amenaça a la democràcia liberal prové tant d'Occident com de l'Orient.

 Font: POLÍTICO. Cartoon Carrusel. Març 2026

El dilema per a Europa és immens: mantenir la seva essència humanista, democràtica i basada en el dret internacional o deixar-se arrossegar.

Estem davant d'una Europa de governs i majories fràgils, on la por i la sensació de vulnerabilitat impregnen discursos, polítiques i resultats electorals.

Fa 15 anys, el 15-M reivindicava regeneració democràtica; ara els menors de 35 anys són els més disposats a acceptar un govern autoritari en alguna circumstància. Darrere de les dues joventuts, la mateixa frustració i enuig.

Rebutjar els impostos vol dir oposar-se a la idea de ciutadania que Europa va construir des del final de la guerra.

Les generacions joves no tenen un vincle emocional amb la democràcia com sí que ho tenen els seus avis que van lluitar per portar-la i van viure sense. 

El Poder Judicial ha demostrat la seva competència per controlar els abusos dels altres dos poders de l'Estat, però també n'ha acreditat la incapacitat per autocontrolar-se i evitar alguns abusos dels seus togats. Centenars de jutges es van manifestar amb les togues contra la Llei d'Amnistia. La Llei de 1985 ho prohibeix expressament. No hi va haver cap conseqüència.

Hi ha un aspecte que tenen en comú les democràcies que han entrat en un procés d'erosió, i és que tenen un alt nivell de desigualtat econòmica. En aquest context, sectors altament polititzats tendeixen a tolerar comportaments antidemocràtics.

El frau electoral és gairebé inexistent a Occident, però el discurs busca generar la percepció que la gent no té llibertat.

L’esquerra ha de tornar a il·lusionar. Oferir un horitzó d'esperança que eviti que caigui en un pessimisme incapacitant. Ha de saber pensar el futur, que no pot ser sol i només un lloc apocalíptic.

La política ha esdevingut una suma zero. Ja no hi ha creixement que permeti donar alguna cosa a tothom: ara es decideix qui es beneficia a costa de qui.

El que està en risc no és la continuïtat d'un govern, sinó el consens bàsic sobre els drets civils, les conquestes laborals, l'Estat de benestar, les polítiques de memòria com a reparació i un marc migratori gestionat respecte als drets humans.

Per últim destacar el que diu en l’entrevista que li fan a la politòloga americana Susan C. Stokes: “El pilar més bàsic de la defensa de la democràcia som nosaltres, la gent comuna i corrent”.

Cal doncs que sapiguem el que ens hi juguem i que votem bé. 

JL Campa


22 de setembre del 2026

CRITERIS BASE PER A UN PROGRAMA REVOLUCIONARI

 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. 

 Tothom té tots els drets i llibertats, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. 

 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. 

 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud. 

 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. 

 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. 

 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament. 

 Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat. 

 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. 

 Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. 

 En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. 

 Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. 

 La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat. 

 Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat. 

 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. 

 Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions. 

 Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 

 La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret. 

 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. 

 Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. 

 Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana. 

 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. 

 Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris.

 També té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. 

 Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. 

 L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills. 

 Tota persona té deures envers la comunitat. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei. 

Aquests criteris “revolucionaris” són tots part dels articles de la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948 (1).

Per la selecció i transcripció: JL Campa

(1) https://www.ohchr.org/sites/default/files/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf 



9 de setembre del 2026

DEMOCRÀCIA AMENAÇADA

  Penso que la situació a Ceuta serà el fet que acabarà amb la possibilitat d’evitar que a Espanya hi hagi un govern d’extrema dreta desprès de les pròximes eleccions generals.

  En un sistema democràtic això hauria de ser un problema només temporal, tenint en compte que en un màxim de quatre anys tornaria a haver eleccions que permetrien l’alternança.

  El problema en la meva opinió és el greu risc de deteriorament de l’entorn democràtic, més tenint en compte l’entorn internacional, amb l’increment de governs caracteritzats per l’autoritarisme postdemocràtic (concepte de Josep Ramoneda).

  Si recordem les actuacions de l’extrema dreta espanyola (PP+VOX) des de les últimes eleccions generals, podem identificar tot un seguit d’actuacions que difícilment tenen cabuda en una societat democràtica:

-  No van acceptar mai els resultats de les eleccions i el joc legítim d’aliances en el Congrés dels Diputats. Han titllat al govern d’ il·legítim des del primer dia i l'han sotmès a una campanya de desprestigi constant.

- Recorren als insults als adversaris polítics. En especial a Pedro Sánchez, però també les interpel·lacions i debats a les Corts estan farcits d’injúries i desqualificacions personals.

- Ja no només intenten canviar el govern sinó que amenacen amb la presó als líders governamentals. El missatge és que qui s’oposa a ells ho pagarà, no només en termes polítics sinó amb la pèrdua de llibertat i de patrimoni.  

- Anar més enllà de la pressió estrictament política sobre el President del govern, impulsant la persecució judicial a familiars.

- Utilització del poder judicial com actor contraposat al poder legislatiu, no com a garant de la llei que és el seu rol constitucional. Com exemple paradigmàtic tenim la no aplicació de la llei d’amnistia per part del Tribunal Suprem, contravenint una llei aprovada per les Corts Generals.

- Sospites (molt difícils de demostrar) d’estaments funcionarials de l’estat actuant contra el govern: Policia, Serveis secrets, Guardia Civil, alts funcionaris. Destacar en aquest entorn les filtracions interessades a la premsa (addicta) d’informes i procediments que poden perjudicar al govern.

- Bloqueig a qualsevol iniciativa política que surti de la majoria que va permetre la investidura de Sánchez. Acabem de veure que prefereixen perdre recursos per a les seves pròpies CCAA a pactar un model de finançament basat en una proposta feta des de Catalunya (com totes les anteriors millores del sistema).

- Manca de lleialtat institucional, fins i tot en els temes internacionals. Es prefereix el descrèdit de l’estat espanyol a recolzar qualsevol política del govern en l’àmbit internacional. Recordem el bloqueig del Senat a ratificar el tractat amb França signat a Barcelona el 2023.

- Increment del nacionalisme espanyol excloent. De fet s’està impulsant de nou el lema franquista: UNA (y no 51), GRANDE (otra vez) y LIBRE (el Madrid de Ayuso com a paradigma).

- Creació de l’espantall de l’enemic exterior: els migrants; associats especialment al perfil de negres i musulmans. Els fets de Ceuta han sigut una invasió (com la dels bàrbars, la dels moros o de les hordes de Gengis Kan).

- Increment de l’espantall de l’enemic interior: els catalans en lloc destacat, seguit d’altres: nacionalistes, rojos, zurdos, gais.  

  La democràcia és un conjunt de: votacions lliures i netes, separació de poders, respecte als adversaris polítics i lleialtat institucional. Si aquesta conducta de l’extrema dreta la continuen fent des del poder, amb la possibilitat d’una majoria absoluta i amb els Tribunals a favor, la democràcia espanyola està amenaçada.

JL Campa

29 d’agost del 2026

REFLEXIONS SOBRE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

 L’explosió de la IA en la nostra vida genera esperances i pors a la vegada. Bill Gates acaba de dir "La IA serà o bé el factor d'igualtat més gran mai inventat o la pitjor font d'injustícia” [i]. Amb un posat visionari, Elon Musk fa uns mesos anunciava un mon sense feina ni diners: "D'aquí a deu o vint anys, la feina serà opcional, els diners hauran perdut el seu valor i la pobresa haurà desaparegut." [ii].

L’agost dona per molt, amb temps per a fer coses estranyes, com llegir un document sobre els impactes en la societat de les tecnologies d’Intel·ligència Artificial; més de 40 pàgines, molt denses de contingut.

Al final de l’article teniu la referència i l’autor, que no dic ara qui és per no condicionar la lectura.


Poso a continuació frases concretes amb el que m’ha semblat més destacable:

En relació a la nova tecnologia:

Qualsevol afirmació sobre la IA corre el risc de quedar obsoleta en poc temps.

Les innovacions tecnològiques – inclosa la intel·ligència artificial – no són neutrals; poden augmentar la participació i la justícia, o ampliar les desigualtats, el control i l'exclusió.

Hem d'evitar l'error d'equiparar aquesta «intel·ligència» amb la intel·ligència humana ... sovint la superen en velocitat i amplitud de càlcul ... (però) no tenen una consciència moral: no jutgen el bé i el mal, no comprenen el significat últim de les situacions ni assumeixen el pes de les conseqüències.

Aquests instruments es presenten com a capaços de ”aprendre” ... és més aviat una adaptació estadística basada en dades i retroalimentació.

En relació al seu impacte en les relacions de poder global i la necessitat de regulació:

En el context digital, el control de plataformes, infraestructures, dades i potència de càlcul no és prerrogativa dels estats, sinó dels grans actors econòmics i tecnològics que, de fet, determinen les condicions d'accés, les regles de visibilitat i les mateixes possibilitats de participació. Quan un poder d'aquesta magnitud es concentra en poques mans, tendeix a esdevenir opac i a evadir el control públic.

En un context on la riquesa de les nacions depèn cada cop més del coneixement i les tecnologies, quan aquests béns es concentren en mans de pocs, sense formes adequades d'intercanvi i accés, es crea un nou desnivell que contradiu la destinació universal dels béns i alimenta la bretxa entre els inclòs i els exclosos, entre els que poden participar en la revolució digital i els que romanen a la perifèria.

La propietat de les dades no es pot confiar només al sector privat, sinó que ha de ser regulada.

Hi ha un desequilibri entre la velocitat del desenvolupament tecnològic i el ritme amb què maduren la consciència, les normes, els controls i les institucions capaces de governar-ne els efectes. No n'hi ha prou amb invocar genèricament l'ètica; necessitem marcs legals adequats, monitoratge independent, educació dels usuaris, una política que no abandoni la seva tasca. En cas contrari, el canvi només estarà governat per lògiques tecnocràtiques i es presentarà com a necessari i essencial, acabant imposant regles dictades per aquells que posseeixen dades, infraestructures i potència de càlcul.

Com passa amb qualsevol gran avanç tecnològic, la IA tendeix a augmentar sobretot el poder d'aquells que ja disposen de recursos econòmics, habilitats i accés a les dades.

La llibertat en l'era digital no és només una qüestió interna; també és una qüestió pública, que requereix normes clares i transparència.

En relació a les consideracions ètiques i de responsabilitat:

No podem considerar la IA com a moralment neutral.

Aquells que controlen la IA imposaran la seva pròpia visió moral, que esdevindrà la infraestructura invisible dels sistemes. Una IA més moral no serviria de res si aquesta moralitat és decidida per uns pocs. Cal una política més present, capaç de frenar on tot s'accelera.

És essencial que les responsabilitats siguin clares en totes les etapes: des dels qui dissenyen i programen sistemes fins als qui els utilitzen i els qui decideixen confiar-los decisions concretes ... el que anomenem "responsabilitat" esdevé decisiu: la capacitat d'identificar qui hauria de ser "responsable" de les decisions, de motivar-los, controlar-los i, quan calgui, de qüestionar-los i reparar els danys que en deriven.

No és lícit confiar als sistemes artificials decisions letals o, en qualsevol cas, irreversibles. No hi ha cap algoritme que pugui fer que la guerra sigui moralment acceptable. La IA no allibera el conflicte de la seva inhumanitat intrínseca: només pot fer-lo més ràpid i impersonal.

La guerra: aquí la qüestió no és només l'eficiència dels nous instruments, sinó també el risc que la tecnologia, desvinculada de l'ètica i la responsabilitat, faci que la decisió sobre la vida i la mort sigui més ràpida i impersonal, i presenti l'ús de la força com una opció immediata i viable. A més de la guerra visible, hi ha formes híbrides: ciberatacs, manipulació d'informació, campanyes d'influència i automatització de decisions estratègiques. La IA entra en aquests processos com un factor d'acceleració.

En l'era de la IA i la robòtica, ja no és possible confiar exclusivament en la "mà invisible" del mercat. 

En relació al possible impacte en aspectes socials:

És essencial desenvolupar solucions tecnològiques més sostenibles per reduir l'impacte en el medi ambient

La imitació artificial de la comunicació humana positiva – paraules de consell, empatia, amistat, amor – pot ser gratificant i fins i tot útil, però en usuaris inconscients pot ser enganyosa i donar la falsa impressió d'estar en una relació amb un subjecte personal genuí ... llavors el risc no és tant que una persona cregui que està parlant amb una altra, sinó que perdi el mateix desig de buscar realment l'altre.

Les decisions delicades que afecten la feina, l'accés al crèdit i altres serveis, i la reputació de les persones, corren el risc de quedar completament confiades a sistemes automatitzats que no coneixen «la compassió, la misericòrdia, el perdó i, sobretot, l'obertura a l'esperança de canvi en l'individu», i així poden produir noves formes de descart. Pot haver-hi usos clarament anti-humans.

La desinformació no sorgeix amb la IA, però avui en dia hi troba un multiplicador poderós. La possibilitat de manipular continguts, imatges i vídeos exposa els ciutadans a perspectives parcials o enganyoses ... La recerca de la veritat és un element essencial per a la democràcia, que en si mateixa és un instrument de participació en el bé comú. El desinterès per la veritat condueix lentament però inexorablement cap al totalitarisme

Educar en l'ús de la IA implica, per tant, educar per decidir quan i per què no utilitzar-la. La rapidesa i facilitat amb què s'obté una resposta o una síntesi corre el risc d'extingir el desig de fer preguntes, que només dona fruits amb el temps. Hem d'aprendre a prescindir de la IA i protegir els nostres joves de la promesa de la màquina perfecta, d'aquella subtil seducció que fa que el pensament humà sembli inútil precisament quan més es necessita ... Per això és essencial una aliança entre política, institucions educatives i famílies.

Cal dissenyar sistemes centrats en la persona i no només en el rendiment. La innovació sovint només s'adopta amb la finalitat de reduir costos i augmentar els beneficis.

Una societat que garantís la feina només a una petita part de la població exposaria molts a una situació d'inactivitat forçada, absència de responsabilitats, manca de compromís i estímuls diaris, amb conseqüències d'empobriment humà i cultural en contrast amb l'alt nivell de desenvolupament tècnic ... l'accés al treball per a tothom ha de continuar sent un objectiu prioritari de les polítiques públiques i dels processos econòmics.

Quan cada gest deixa empremtes, si aquestes dades s'utilitzen per prendre decisions que afecten oportunitats específiques (accés al crèdit, selecció de personal, serveis), hi ha el risc de minar la llibertat i discriminar els més vulnerables.

En cada època hi ha el risc de construir un món inhumà i més injust. 

El text d’on he extret les frases anteriors és l’encíclica del Papa Prevost “Magnifica Humanitas” [iii], publicada el passat 15 de maig i que considero és de gran interès per a qualsevol persona.

Llegir-la m’ha fet pensar també sobre la dificultat en el mon actual de disposar de referents intel·lectuals i morals amb capacitat de penetració i influència en la societat. El limitat impacte que ha tingut en els mitjans de comunicació i el poc debat que ha ocasionat el seu contingut dona validesa a una de les seves afirmacions: “La comunicació no és només la transmissió d'informació, sinó la creació d'una cultura”. I la segona part de la frase és la difícil.

Agost 2026