Parlàvem en l’anterior article d’un cop d’estat tou que està en marxa al llarg de l’actual legislatura. Entre altres elements, aquest moviment necessita d’una orquestra ben greixada: uns mitjans de comunicació i una activitat a les xarxes socials actuant de forma constant i coordinada, sota unes determinades regles.
Des del mateix moment de l’elecció de Sánchez com a president després de les eleccions de 2023, van començar un seguit d’accions de dubtosa qualitat democràtica per part dels altaveus mediàtics de l'entorn del PP i VOX, que està augmentant de forma constant i incremental.
En les actuacions dels mitjans i pseudomitjans de la
ultradreta a Espanya, podem identificar una sèrie de REGLES sobre la
confrontació política que es compleixen en la seva immensa majoria:
Individualització de l’adversari: Pedro Sánchez és el
culpable de tot, l'enemic únic (regla de la individualització).
Tots els partits que el recolzen i el segueixen -a Pedro
Sánchez- sense ell no són res (regla del contagi).
Culpar a l’altre del mateix que tu fas: quan apareix un
problema legal que afecta al PP (Diaz-Ayuso. Gurtel) es difon un problema (real
o no) que afecti a Sánchez (regla de la transposició).
Convertir anècdotes en categories; exagerar i/o
distorsionar fets (reals o no) que afecten a l’entorn de Sánchez (regla de la exageració
i desfiguració)
Sobre tot a les xarxes socials -Tic-toc i Instagram són el terrenu adient- emetre vídeos, fotos i
textos simples i grollers (reals o no) però que puguin impactar i ser entesos
per persones de baix nivell de coneixement. (regla de la vulgarització).
Repetir, repetir i repetir missatges contraris a l’enemic
polític. Des de diferents angles, per diferents persones, i des de diferents
canals (regla de l’orquestració).
Utilitzar contínuament fake-news, noticies falses o
distorsionades i anar-les publicant de forma constant, de forma que no hi hagi
com qui diu temps per a desmentir-les (regla de la renovació).
Re-publicar temes i noticies (veritat o no) entre les
diferents fonts de l’entramat comunicatiu de l’ultradreta. Tots fan d’altaveus
dels altres i el que repeteixen acaba semblant veritat (regla de la versemblança).
No publicar, o minoritzar, la importància de noticies
(reals) que puguin alterar l'argumentari de l'ultradreta; per exemple la bona marxa de
l’economia, la pujada del salari mínim, la pujada de les pensions segons el cost
de la vida (regla del silenci).
Recuperar, sense fer-ho explícit, conceptes seculars que
estan en la base profunda de les ideologies espanyoles de dretes: Espanya,
imperi, monarquia, toros, lluita contra el Califat (regla de transfusió).
Aconseguir que molta gent cregui que la seva opinió política és la predominant, la ‘normal’. Es fa via enquestes, tertúlies i testimonis seleccionats (regla de la unanimitat).
Aquestes 11 regles [1] van estar definides i posades en pràctica per primera vegada per Joseph Goebbels (1897-1945), ministre per la Il·lustració Pública i Propaganda del Tercer Reich.
Juliol 2026
[1] Edgar Salas. Influencia de los 11 principios de Joseph Goebbles en la campaña política de Donald Trump. 2018, Revista Caribeña de Ciencias Sociales Nº 8. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9682119