Avui ha fet 90 anys del cop militar que va causar la guerra civil espanyola. Trobo que s’està donant poca rellevància a aquest aniversari, possiblement per la situació actual de debilitat política de les forces progressistes i nacionalistes, desbordades per la campanya incansable de l’ultradreta, que mai ha estat interessada en aprofundir en la memòria històrica.
La guerra va durar mil dies i la dictadura posterior
quaranta anys; va haver de l’ordre de mig milió de morts, un altre mig milió d’exiliats
i centenars de mils de represaliats a l’interior. Però els grans números a
vegades ens fan oblidar el patiment individual de cada un dels afectats i de
les seves famílies.
La Roser, que està
investigant l’exili d’unes persones conegudes, m’ha passat un document que ens
permet veure uns petita mostra d’aquesta afectació a persones individuals, que
una a una arriben a sumar milions.
Es tracta d’un exemplar del diari La Solidarité -
Edition Catalane, editat a Montpellier el 14 d’abril de 1939, en un moment
àlgid de l’exili provocat per la victòria dels nacionals per la força de
les armes. De fet hi han accessibles només 4 exemplars d’aquest mitjà en la Biblioteca
Virtual de Prensa Histórica [i],
publicats tots en el mes d’abril de 1939.
La funció d’aquest mitjà de comunicació era mantenir plegats als exiliats, transmetre consignes i informació política i permetre publicar avisos. Quatre dels vuit fulls del diari estan dedicades a publicar anuncis de persones que estaven buscant noticies i localitzacions de familiars i coneguts seus.
Són gent que està buscant parelles, fills, mares, pares,
germans, companyes, promès, cunyats, amics. N’hi ha de totes les edats: 16
mesos, 3 anys, 6, 13, 35, 40, 60, 84! Són una mostra de famílies trencades com
a resultat de la guerra.
Cada anunci indica l’adreça on dirigir-se en cas de tenir
la informació sol·licitada. Podem identificar els camps de concentració on
s’ubicaven els exiliats, més de dos mesos després de l’arribada dels
franquistes a la frontera francesa, i les ciutats on s’havien pogut instal·lar
els que havien pogut sortir dels camps.
En els cas dels camps, les adreces ens mostren 79
ubicacions (veure annex A) amb els diferents tipus de llocs habilitats per
atendre -o simplement encabir- els exiliats: camp de concentració, camp de
refugiats, centre de refugiats, centre d’acolliment, colònia, alberg, refugi,
hospital, pavelló. Destaquen òbviament els coneguts camps d’Argelers, Barcarès
i St. Cyprien, però en quan a número de casos sobresurt el menys conegut camp
de concentració de Bram, situat a prop de Carcassona.
Els avisos que s’envien des d’adreces no associades a
camps, provenen d’ubicacions disperses per la geografia francesa: Manche,
Finisterre, Vosgues, Marne, Côte d’Or, Seine, París, Landes. La majoria d’elles
lluny de la frontera amb Espanya (veure annex B).
Per últim esmentar una adreça que surt diverses vegades, utilitzada
per diferents persones i que respon a la següent descripció: “Miguel Ferrer,
Bourse du Travail, Toulouse”. És molt probable que el nom correspongués a
Miquel Ferrer Sanxís, que “en
mayo de 1937 fue secretario general de la UGT de Cataluña. Fue miembro del
Consejo de Economía de la Generalidad de Cataluña y del Tribunal de
Responsabilidades Civiles. Finalizada la guerra civil se exilió en Francia
donde residió en Toulouse” [ii].
És un fet que instal·lat a Toulouse va fer una tasca d’ajut a companys
exiliats com ell, si més no fins que va ser expulsat a Mèxic el juliol de 1939: “sostingut
per la CGT francesa i sota el seu patronatge, organitzà el servei de recerca de
familiars de refugiats dispersos entre els camps de concentració i els refugis,
atenent tots els sectors sense excepció. Per aquesta activitat, sospitós de
voler organitzar un moviment revolucionari a França perquè rebia
correspondència de tots els nuclis d’exiliats dels diversos departaments
francesos, fou internat al camp de concentració de Setfonts i anà a parar a la
brigada de càstig del castell de Cotlliure” [iii].
El seu fons documental està dipositat al CRAI Biblioteca Pavelló de la República
a Horta.
Juliol 2026
Annex A
Elaboració pròpia
[iii] FONS MIQUEL FERRER I SANXIS
(1939-1989) Edició, introducció i notes Miquel-Àngel Velasco. Editorial afers
centre d’estudis històrics internacionals Catarroja – Barcelona 2012
