Aquest BLOG és continuació de L'ONCLE PEPET. Els seus antics continguts segueixen consultables a l'adreça: http://oncle-pepet.blogspot.com/

11 de desembre del 2025

ELS VALORS CÍVICS A L'EVANGELI

 L’editorial Blacky Books, dins de la seva col·lecció sobre noves versions de clàssics interpretats des de criteris actuals, acaba de publicar “Evangelio Liberado” amb una nova traducció del text de Mateu. 

Això m’ha fet recordar que quan vaig fer Ciències Polítiques, dins de l’àmbit de la Teoria Política vaig fer un treball sobre “Les obligacions i els valors civils en l’Evangeli", en base a extreure de l'evangeli de sant Mateu i de l’epístola de sant Pau als romans -de contingut principalment orientat a la doctrina i la relació de l’home amb Déu- quines mencions o instruccions feien sobre com han de ser els comportaments dels ciutadans en la societat civil.

Les conclusions de la tasca van ser que les propostes cíviques contingudes en els texts considerats:

- Donen pautes morals d’actuació a l’individu que –tot i que es donen amb la finalitat d’aconseguir la salvació- tenen incidència directa en les relacions social col·lectives.

- Contenen un important component d’equitat, caritat, igualtat i respecte a les altres persones. Fins i tot, agafades de forma radical contenen un important caire revolucionari; no és estrany doncs l’aparició de corrents com la teologia de l’alliberament.

- No inclouen criteris ni pautes sobre com ha de ser un règim polític, ni sobre formes concretes de la vida pública, amb l’excepció del matrimoni. Això sí, són respectuoses amb el poder civil, i molt especialment amb el deure de pagar tributs, que mai és posat en qüestió.

- Busquen marcar l’actuació dels individus. El que en els texts són pautes a seguir, amb la institucionalització posterior en forma d’església es convertiran en pecats i en coaccions sobre les persones.

- L’objectiu final de les recomanacions no és social; és la vida eterna, la salvació, el judici favorable de Déu. S’arriba a partir de les accions, del comportament individual en la terra -en relació amb els altres humans-, que no serà jutjat pels homes sinó per Déu.

- Defensa dels drets de la dona (en especial tenint en compte el context de l’època): no al repudi, al divorci, a l’adulteri, a la fornicació; la vídua queda deslligada del mort. Igualtat entre home i dona dins del matrimoni.

- Significaven un canvi important respecte a les corrents dominants en l’època, en especial sobre el judaisme en el que neix.

- Estan dirigides a tots els homes i dones que vulguin sumar-se. No als jueus ni a parts dels gentils; a tot el que vulgui pot formar part de la comunitat de creients, que no es territorial, sinó de creences i conductes; amb un component d’universalitat per tant.

Com a resum: La salvació personal és el gran objectiu de la vida terrenal. S’obtindrà en l’altre vida i serà Déu el que jutjarà. El criteri bàsic seran les accions que hagis fet en relació a la resta de persones que t’envolten. Aquestes accions han de ser guiades per criteris de caritat, temprança, no venjança, justícia, reciprocitat, pobresa, igualtat. També cal respectar el poder terrenal i pagar tributs.

En relació amb tot això, ahir Ignasi Aragay en un article d’opinió política a l’Ara (1)  finalitzava dient: “la Regla d’Or: tracta els altres com voldries que et tractessin a tu, tal com apareix a l’Evangeli segons Mateu però que és més vella que l’anar a peu. Una regla que també va fer seva Immanuel Kant a l’imperatiu categòric: actua només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal”.

Desembre 2025

(1) https://llegim.ara.cat/opinio/jesus-hitler_129_5587806.html 


4 de desembre del 2025

FRAGMENTACIÓ DE PODERS ... O CONCENTRACIÓ?

El disseny del sistema polític espanyol -i els de les seves Comunitats Autònomes- està fet sota el criteri d’afavorir un bipartidisme entre un partit conservador i un altre una mica progressista, flanquejats per alguna formació més radical a les dues bandes de l’arc ideològic. En termes del moment inicial de la transició: UCD i PSOE com a partits de govern, amb AP i PC. Des de 1982 a 2018: PP i PSOE, amb tota la dreta dins del PP i grupuscles de diferent caire en torn del PSOE.

La governació estava garantida en base a majories absolutes, o alternativament amb pactes del partit en el govern en aspectes puntuals amb els partits més petits; especialment els nacionalistes en el cas del Congrés dels Diputats.

A partir del 2010, i més després de la pandèmia, la capacitat dels dos grans partits per aconseguir el nombre de vots i escons necessaris per a poder aplicar de forma efectiva el model bipartidista se n'ha anat en orris, davant de l’augment de partits que aconsegueixen representació i la minva de vots als dos partits grans [i]. S’ha produït una fragmentació de la representació popular.

Però també s’ha produït en paral·lel una fragmentació dels poders que actuen en la societat política espanyola i mundial. No estem ja davant de la visió de Montesquiu per a les democràcies liberals amb el model clàssic dels tres poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

Eldiario.es 28-11-2025

Al món, i en concret a las societat espanyola, actuen -i lluiten- molts poders autònoms, amb interrelacions i xocs entre ells:

L’Executiu, és a dir el govern, continua tenint la clau de l’acció política, però pot no superar la resistència dels altres poders, alguns incrustats en els alts nivells de l’Administració. Com es deia respecte al president Allende: va tenir el govern, però no va tenir mai el poder a Xile. També té que vèncer les resistències de governs autonòmics a aplicar polítiques concretes (pongamos que hablo de Madrid).

El Legislatiu. En teoria el principal poder de l’estat en tant representa la sobirania popular expressada en les eleccions generals. Però l’aparició de les dretes extremes i la necessitat de conjuminar molts interessos de molts partits diferents ha fet minvar la seva capacitat legislativa. A més, el poder judicial bloqueja l’aplicació d’algunes lleis quan així ho considera (Amnistia).

El Judicial. Un estament pensat per aplicar de forma estricta i raonada les lleis emeses pel Legislatiu en l’àmbit dels conflictes i discrepàncies que es donen en la vida diària, fent així també de contrapès en cas d’actuacions indegudes per part dels altres poders. Una institució amb la seva cúpula també partida internament entre els conservadors i els progressistes (molt pocs).

El clàssic quart poder: els mitjans de comunicació. Un àmbit en el que el seu rol de seguiment i crítica de l’acció política s’ha vist esquarterat en les últimes dècades per l’aparició de les televisions privades, els mitjans digitals, les xarxes, els pseudomitjans digitals i la pràctica desaparició del suport en paper. Ja no és que Tik Tok sigui el canal preferent d’informació pels joves, sinó que cada individu és un missatger: "El mitjà ets tu" (Elon Musk).

El Tribunal Constitucional és l’organisme encarregat de vetllar pel compliment dels preceptes constitucionals de forma que ni institucions ni persones puguin actuar fora dels criteris incorporats a la carta magna. És un altre poder, que actua per sobre del Tribunal Suprem, amb criteris interpretatius diferents en funció de la composició dels seus membres i que pot tenir una gran incidència política  (recordem la sentència de l’Estatut)  

La Unió Europea, a la que els països membres han fet cessió voluntària de competències legislatives i reglamentàries, és una altre actor que incideix en la capacitat d’actuació dels poders de l’Estat. Es pot donar la situació d'un govern nacional actuant en contra dels principis de la Unió, o d’una directiva que perjudiqui els interessos d’un estat membre. (fins i tot pot passar que un partit espanyol conspiri a Europa contra el reconeixement del català)

La Geopolítica. Des del final de la segona guerra mundial, les relacions internacionals s’han mogut entre la voluntat d’evitar conflictes, representada per la pròpia existència de les Nacions Unides i altres organismes multilaterals, i la filosofia realista que anteposa els interessos particulars de cada nació sobre un possible enfoc globalitzat. En el moment actual estem assistint a l’abandonament del multilateralisme i a un canvi en el pes dels estats dominants i les seves àrees d’influència. Estan augmentat les despeses militars, el que limita la capacitat de molts estats d'assolir i a fins i tot mantenir serveis públics associats a l’estat del benestar (5% del PIB el 2035 en defensa pels països de l’OTAN)

El poder econòmic. És el veritable poder real. Té els mitjans necessaris per a cooptar, comprar, atraure, corrompre i condicionar els altres. Tradicionalment ho ha fet en base al capital, als diners; ara estan apareixent un nou tipus de poderosos que a més dels calés utilitzen un altre eina de control i domini: la tecnologia digital. La seva capacitat disruptiva està alterant les pautes arrelades fins ara a la societat, els dona el domini sobre comunicacions, tecnologia civil i militar, i fins i tot sobre els comportaments humans. Són ideològicament individualistes i no accepten límits al seu enriquiment (no s’apliquen el vel de la ignorància [ii]). Els Estats cada vegada tenen menys força efectiva per contrarestar la creixent potència d’aquest nou imperialisme supraestatal que Varoufakis anomena com  tecnofeudalisme. (El 1% más rico acaparó el 41% de la riqueza creada desde el año 2000: el 50% más pobre solo el 1% [iii])

Esmentar per últim que existeixen altres fonts de poder que especialment a Espanya han perdut força política: l’església catòlica, les forces armades, el món intel·lectual i científic.

Mark Zuckerberg (Meta) con su mujer, Priscilla Chan, Jeff Bezos, (Amazon) con su novia Lauren Sánchez, Sundar Pichai (Google), y Elon Musk (Tesla y X) entre los invitados a la toma de posesión del presidente americano. El País 20/1/25

En resum, un panorama de fragmentació i dispersió dels actors amb poders parcials, cadascun amb les seves eines i forces, enfrontats entre ells en baralles innòcues, mentre el poder econòmic, concentrat cada vegada més en els nous tòtems tecnològics van acumulant més riquesa i poder real.

Desembre 2025

[i] El 1986 el PP i el PSOE van aconseguir el 53% d’escons al Congrés; el 2023 el 35%. El 2019 va ser el mínim històric amb 2l 24,3%  

18 de novembre del 2025

ESTATS UNITS GUANYA O PERD?

Davant la complexitat del món, a vegades et trobes amb algú que t’aclareix el panorama. És el que m’ha passat amb un article de Ian Bremmer [i] sobre l’evolució actual i futura dels Estats Units.

La seva tesi és que tot i que a curt termini pot semblar que les polítiques actuals beneficien el seu posicionament global, al mateix temps estan erosionant el lideratge mundial que ha exercit ens els últims cent anys; i aquest lideratge està sent substituït de mica en mica pel xinès. 

Expansión 8/7/22

Ho explicita en varis aspectes:

La immigració. Estats Units és un país d’immigrants que ha estat un pol d’atracció tant per a treballadors com, molt en especial, per a persones amb estudis i altes capacitats. La política actual migratòria incorpora limitacions creixents per a obtenir vises, i genera un entorn d’incertesa i variabilitat de criteris que disminueix l’atractiu del país. Mentrestant, la Xina -i altres països- comencen a oferir facilitats creixents per atraure professionals d’alt nivell [ii].

Les universitats. Les polítiques de retalls en els ajuts federals, discriminant no per criteris científics sinó per motius ideològics; les amenaces de denuncies judicials amb alts costos de defensa i d’indemnitzacions; la ja comentada incertesa en l’expedició de visats per a estudiants estrangers; el creixement a nivell social de les actituds negativistes respecte a la ciència i els experts. Tot plegat significa un empobriment en la capacitat investigadora del món universitari americà que acabarà reduint el lideratge tecnològic i intel·lectual del país.

La intel·ligència artificial. L’autor alerta de la diferència d’enfoc entre els dos líders en el desenvolupament de la IA. Mentre els americans aposten per les aplicacions orientades al consumidor i l’obtenció de guanys immediats -però que fragmenten la societat-, els xinesos aposten per aprofundir en els usos industrials i de defensa que li poden donar avantatges estratègiques [iii]. Crec que en aquest tema s’oblida de citar les aplicacions mèdiques que son un camp d’actuació molt important per l’AI, encara que potser les consideri incloses en l’aspecte amenaçat per la pèrdua de capacitat investigadora de las universitats.

L'energia. Els Estats Units aposten per seguir la política d’utilitzar al màxim les energies fòssils de que disposen. La Xina s’ha orientat més pel desenvolupament d’energia solar, bateries, petits reactors nuclears modulars (SMR), amb un enfoc orientat a un futur post-carbono.

La política comercial. En tant no sigui el país capaç de substituir productes importats per autòctons, l’establiment d’aranzels arbitraris, significa a curt termini un increment dels preus finals pels consumidors americans. L’autarquia és impossible en la pràctica i el proteccionisme -ja experimentat en molts països fins el segle XX- no incentiva el dinamisme i la renovació de les economies.

La geopolítica. Diversos països han reaccionat inicialment a les noves polítiques americanes pactant ‘acords’ comercials, acceptant aranzels als productes i fent promeses d’inversions en la industria americana. Però aquests mateixos països ja han posat en marxa en paral·lel estratègies de diversificació amb pactes amb altres estats per a disminuir la dependència respecte als Estats Units. Noves aliances poden anar dissenyant un sistema de relacions internacionals més multipolar, on la capacitat d’influència i de comandament americana perdi pes.

La volatilitat estructural. Bremmer apunta que la manca de continuïtat en els criteris de fons de la política estatunidenca, amb variacions brusques en funció dels resultats electorals (recordem la suspensió de l’ajuda a la cooperació i la retirada de la OMS) fan disminuir la fiabilitat i la confiança en el país, fins i tot pels seus propis habitants.

Conclou que la major amenaça pel futur del país és més interna que externa. La divisió radical entre els aïllacionistes i la resta, pot fer que els esforços es concentrin en baralles domèstiques i no en “inversions profundes i pacients en persones, institucions, investigació i infraestructures” que són necessàries per a mantenir el lideratge americà en els pròxims decennis.  

Una crítica que li faig a l’article comentat és que no esmena que el sistema xinés és una dictadura sense llibertats i que sota el concepte de volatilitat estructural es pot deduir una crítica a la democràcia en tant la voluntat popular pot fer canviar les polítiques d’un país. Això ens portaria a la discussió entre les -falses- dicotomies entre llibertat i eficiència econòmica, entre democràcia i dictadura. Però això mereixerà un altre article  

Novembre 2025

9 de novembre del 2025

SANITAT PÚBLICA I/O PRIVADA

  El mes passat van operar a un familiar directe en la sanitat pública. Es va tractar d’un problema greu que requeria d’un procés quirúrgic robòtic; una cirurgia de precisió i d’alt cost econòmic. El resultat ha estat exitós. 

  L’experiència com acompanyant em va permetre observar la quantitat de recursos emprats: humans, tecnològics, organitzatius i materials; i això que, com és normal, no vaig poder veure el robot.  

https://www.fundacio-puigvert.es/en/supespecializaciones/cirugia-robotica/

  Per comentar-ho tot, en l’aspecte ‘hoteler’, l’habitació doble era molt petita, però l’atenció personal va ser professional i propera. Per cert, bona part del personal sanitari era d’origen immigrant; en una proporció molt més gran que els pacients que vaig poder veure.

  Val a dir que la malaltia va ser començada a tractar en la sanitat privada, però quan les coses es van començar a complicar vam ser derivats -de forma molt amable i elegant- cap a la pública. No vam posar cap problema perquè l’hospital especialitzat de destí és un dels de referència mèdica en el nostre país. També perquè teníem assumida la creença popular que “si és un tema greu, ves-te’n a la pública”.

  D’un altre banda, l’empresa on jo treballava primer va tenir un patronat mèdic propi i desprès ens pagava una assegurança mèdica privada, que vaig tenir que passar a finançar-me personalment després de la jubilació. Fa per tant molts anys que soc client de la mateixa Mútua. 

  Doncs bé, des de fa dos anys aquesta Mútua està en un procés d’expulsar-nos dels tractament en la sanitat privada, per la via de l’increment desaforat de la pòlissa. Adjunto gràfic amb l’evolució de l’increment any a any des de 2017, considerant el valor de la quota del citat any com valor 100, comparat amb l’increment en paral·lel de l’IPC:   

  Com es pot veure, entre 2017 i 2024 l’augment de la quota es mou només un pel per sobre de l’increment del cost de la vida. El 2025, i la quota anunciada pel 2026, fan un salt desproporcionat, de forma que en valor absolut el cost de seguir a la Mútua l’any que ve és un 63% major que el cost fa dos anys. Quan serà el 2027? 

  La lectura és clara; hem passat a no ser negoci per l’asseguradora, que no fa una mutualització de riscos global, sinó segmenta el seu mercat i per tant -a partir de certa edat- no ens vol com a clients seus, a no ser que paguem unes quotes fora de mida.

  Tot això ho vull relacionar amb el meu anterior escrit sobre la justícia i el vel de la ignorància i amb les creixents polítiques de les dretes orientades a deteriorar la sanitat pública, incentivant d’aquesta manera que el màxim de gent possible s’apunti a una Mútua privada. Mentre els abonats aportin negoci i beneficis, bé; després ja els farem fora.

  Hem de defensar el bé públic i per tant la sanitat pública. Pensem sempre a qui votem.

Novembre 2025


1 de novembre del 2025

EL VEL DE LA IGNORÀNCIA

  Estudis d’opinió recents detecten el creixement del nombre de ciutadans, en especial els joves mascles, que rebutgen l’existència d’impostos per considerar-los excessius i injustos (1). Darrera d’aquest posicionament hi ha una posició ideològica ultraliberal de transfons individualista i que rebutja l’acció de l’Estat. S’exclamen dient: "per què he de pagar impostos per sufragar uns serveis que (segur) faran servir altres i no és segur que faci servir jo? Millor no pagar impostos i ja decidiré jo en què i com hem gasto els meus diners si tinc necessitat".

  Sense impostos no és possible l’estat del benestar, doncs no hi ha fons per a finançar educació, sanitat, pensions, dependència, ajuts a cultura, industria i comerç, i fins i tot la mateixa seguretat ciutadana; un mon on campi qui pugui. Però, seria aquest un món just?

  John Rawls va ser un estudiós de les teories de la justícia i es va plantejar com es podria ‘dissenyar’ un món el més just possible. Partint de l’acceptació inevitable de diferències entre persones i grups socials, les regles que haurien de governar el mon les tindrien que definir els individus sota un ‘vel de la ignorància’; és a dir sense conèixer quin rang, posició, talent, riquesa o classe social tindrien en el mon. Això portaria a una societat sense grans diferències, amb mecanismes de solidaritat pels més desvalguts.

  En paraules del propi Rawls, sota el vel de la ignorància “les persones hauran d’escollir aquells principis amb les conseqüències dels quals estiguin disposats a viure” (2). Molt en resum aquets principis d’una societat justa seran: 1- que es pugui viure en llibertat; 2- igualtat d’oportunitats; 3- redistribució de la riquesa. Per tant el sistema escollit serà amb un conjunt de llibertats i drets mínims que tots respectaran i que no marginarà a cap individu.  

Forges, 2016

  Si no saps si naixeràs a Catalunya o al Sudan. Si no saps si viuràs a Sarrià o a la Mina. Si no saps si tindràs un càncer o no trepitjaràs mai un quiròfan. Si no saps si aniràs a una bona universitat o abandonaràs els estudis per falta de diners. Si no saps si seràs home o dona. Si no saps si els teus pares et compraran un pis o hauràs que llogar una habitació a l’extraradi. Si no saps si podràs jubilar-te als 65 amb un pla de pensions o tindràs que treballar fins els 80 per no haver pogut estalviar. Si no saps si seràs una persona talentosa o tindràs dificultats de comprensió. Si no saps què et tocarà a la vida, racionalment apostaràs per una societat regida per normes inclusives de tots els sectors de la societat. 

  Els que aposten per una societat amb menys impostos i ho fien tot a la llibertat individual ho fan: o bé perquè ja ocupen una posició de privilegi en la societat i la volen conservar amb el mínim cost possible, o perquè pensen que assoliran èxit i riquesa. Però sota el vel de la ignorància és irracional pensar que naixeràs a Catalunya, viuràs a Sarrià, estaràs sempre sa, aniràs a estudiar a ESADE, seràs un home i et jubilaràs als 45 després d’un pelotazo. 

  L’objectiu de la proposta de Rawls és evitar que els interessos particulars i individualistes conformin les regles d’una societat. Ans al contrari, proposa que la presa de decisions s’orienti al bé comú. De fet  prioritza l’equitat sobre la igualtat, i també sobre la desigualtat.

 Novembre 2025 

(1) https://elpais.com/espana/2025-10-05/el-furor-antiimpuestos-y-la-tolerancia-ante-el-fraude-calan-entre-los-chicos-jovenes.html

(2) Angel Puyol. Rawls, el filósofo de la justicia. Batiscafo SL. Barcelona 2015. Pag. 37