Estudis d’opinió recents detecten el creixement del nombre de ciutadans, en especial els joves mascles, que rebutgen l’existència d’impostos per considerar-los excessius i injustos (1). Darrera d’aquest posicionament hi ha una posició ideològica ultraliberal de transfons individualista i que rebutja l’acció de l’Estat. S’exclamen dient: "per què he de pagar impostos per sufragar uns serveis que (segur) faran servir altres i no és segur que faci servir jo? Millor no pagar impostos i ja decidiré jo en què i com hem gasto els meus diners si tinc necessitat".
Sense impostos no és possible l’estat del benestar, doncs no hi ha fons per a finançar educació, sanitat, pensions, dependència, ajuts a cultura, industria i comerç, i fins i tot la mateixa seguretat ciutadana; un mon on campi qui pugui. Però, seria aquest un món just?
John Rawls va ser un estudiós de les teories de la justícia i es va plantejar com es podria ‘dissenyar’ un món el més just possible. Partint de l’acceptació inevitable de diferències entre persones i grups socials, les regles que haurien de governar el mon les tindrien que definir els individus sota un ‘vel de la ignorància’; és a dir sense conèixer quin rang, posició, talent, riquesa o classe social tindrien en el mon. Això portaria a una societat sense grans diferències, amb mecanismes de solidaritat pels més desvalguts.
En paraules del propi Rawls, sota el vel de la ignorància “les persones hauran d’escollir aquells principis amb les conseqüències dels quals estiguin disposats a viure” (2). Molt en resum aquets principis d’una societat justa seran: 1- que es pugui viure en llibertat; 2- igualtat d’oportunitats; 3- redistribució de la riquesa. Per tant el sistema escollit serà amb un conjunt de llibertats i drets mínims que tots respectaran i que no marginarà a cap individu.
Forges, 2016
Si no saps si naixeràs a Catalunya o al Sudan. Si no saps si viuràs a Sarrià o a la Mina. Si no saps si tindràs un càncer o no trepitjaràs mai un quiròfan. Si no saps si aniràs a una bona universitat o abandonaràs els estudis per falta de diners. Si no saps si seràs home o dona. Si no saps si els teus pares et compraran un pis o hauràs que llogar una habitació a l’extraradi. Si no saps si podràs jubilar-te als 65 amb un pla de pensions o tindràs que treballar fins els 80 per no haver pogut estalviar. Si no saps si seràs una persona talentosa o tindràs dificultats de comprensió. Si no saps què et tocarà a la vida, racionalment apostaràs per una societat regida per normes inclusives de tots els sectors de la societat.
Els que aposten per una societat amb menys impostos i ho fien tot a la llibertat individual ho fan: o bé perquè ja ocupen una posició de privilegi en la societat i la volen conservar amb el mínim cost possible, o perquè pensen que assoliran èxit i riquesa. Però sota el vel de la ignorància és irracional pensar que naixeràs a Catalunya, viuràs a Sarrià, estaràs sempre sa, aniràs a estudiar a ESADE, seràs un home i et jubilaràs als 45 després d’un pelotazo.
L’objectiu de la proposta de Rawls és evitar que els interessos particulars i individualistes conformin les regles d’una societat. Ans al contrari, proposa que la presa de decisions s’orienti al bé comú. De fet prioritza l’equitat sobre la igualtat, i també sobre la desigualtat.
Novembre 2025
(2) Angel Puyol. Rawls, el filósofo de la justicia. Batiscafo SL. Barcelona 2015. Pag. 37
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada