Una breu reflexió en l’entorn del que parlàvem en l’anterior article “Colgarlo por los pies”, quan criticàvem que no fos considerat il·legal suggerir que un president del govern acabes penjat dels peus. Fa pocs dies el Partit Popular va fer unes declaracions on defensava que en l’esfera pública “Mentir no es ilegal”[i]. És a dir, justificava l’ús de la mentida, de la falsedat, de l’engany, de la impostura, de la inexactitud, en el debat polític, i per extensió en qualsevol àmbit social.
Això ho defensa, sense amoïnar-se ni despentinar-se, un dels
dos partits que estan en el nucli bàsic del sistema polític espanyol. No es
tracta d’un grup extremista o revolucionari, de fet es defineixen com un partit
de centre. És un partit que en la seva ponència política d’enguany escriu: ”La información debe ser veraz”.
Aclariment: segons la RAE, veraz significa “Que dice, usa o profesa siempre la verdad” i
el seu antònim és “mentiroso”.
Per afegir més: en el seu Código ético el PP diu que els seus militants hauran d’evitar “cualquier
conducta que, aun siendo plenamente legal, pueda dañar la imagen u
honorabilidad del Partido Popular”. Es pot deduir doncs, que pensen
que mentir i falsejar la realitat no afecta a la imatge i l’honor del partit.
De tota manera, no es tracta d’un novetat en el PP, fruit
d’un nou entorn polític actual marcat pels fakenews i la post-veritat. Ja l’any
2017, Milagros Pérez Oliva deia en un article: “Pensar que es pot recórrer a
la mentida sense cost polític resulta contraintuïtiu. Però el PP està
demostrant que pot aconseguir-ho. La clau són els efectes que la mateixa
dinàmica de la distorsió genera. El PP sap que disposa d’uns ressorts
d’identificació basats en vincles ideològics que li proporcionen un sòl
electoral suficient per instal·lar-se en el cinisme polític sense que li passi
res. Faci el que faci, aquest sòl el votarà perquè és el que representa millor
una determinada cosmovisió conservadora que a Espanya es nodreix a més d’una
tradició cultural molt tolerant amb la mentida”. Un dels problemes que te
ara el PP és que part d’aquest votant irreductible s’està passant a VOX.
La democràcia no té una definició conceptual simple. Es
tracta més aviat d’un conjunt de característiques que s’han de donar de forma
conjunta: eleccions lliures, separació de poders, llibertats positives i
negatives, respecte a les minories i als adversaris polítics, rendició de
comptes, transparència, lleialtat institucional. A més de mecanismes i
institucions, en un sistema democràtic cal que existeixi una ètica del poder,
que inclou el respecte a la veritat i la penalització de la mentida.
El PP no està per la labor d’aprofundir en la democràcia,
sinó més aviat de considerar legals les mentides i les amenaces. Lo fotut és que
no està sol.
Octubre 2025
