Ha de ser innocu dir que un president d’un govern democràtic acabarà penjat pels peus? O ha de considerar-se delicte?
La imatge d’un polític penjat pels peus, ens porta a la de Mussolini i Clara Petacci a la plaça de Loreto de Milà, el 29 d’abril de 1945:
El País 24-6-2006
Abascal, el líder de VOX ho va dir al diari argentí Clarín el 10 de desembre de 2023:
Un político que no
tiene escrúpulos, que no tiene principios, tiene una ventaja competitiva sobre
los políticos honrados y que tienen escrúpulos porque nos ponemos límites. Yo
tengo unos límites morales. Yo tengo unos principios. No puedo venderlos. Sánchez
no tiene ninguno. Puede pisar las leyes, puede hacer cualquier cosa, puede
poner en riesgo la unidad nacional. Eso le da una ventaja competitiva. Habrá un
momento, dado que el pueblo querrá que querrá (sic) colgarlo de los pies [i].
Fixem-nos que diu que Pedro Sánchez no te escrúpols, ni principis, ni
límits morals, que trepitja les lleis i actua amb risc per la unitat nacional
espanyola. I acaba preveient que el poble -espanyol- el voldrà penjar dels peus
Doncs be, fa pocs dies el Tribunal Supremo no ha admès una querella
del PSOE contra Abascal pel delicte d’odi, injuries y amenaces. La seva
argumentació [ii] es pot
resumir en les següents frases:
No resulta posible
trazar un pronóstico de que la conducta expresiva del querellado haya generado
un riesgo significativo de grave afectación de las bases de la convivencia
pacífica.
No parece compatible
con los propios fundamentos del pluralismo político que puedan oponerse límites
penales a los discursos de los representantes públicos electos que, aun en
términos descarnados o exagerados, pretendan cuestionar y deslegitimar, desde la
oposición, la gestión política del Gobierno y de su presidente.
Para el tribunal, el
odio es precursor del peligro, pero “su expresión no consume por sí y sin
ninguna otra consideración el resultado de peligro abstracto, pero real”.
Los discursos de
confrontación entre las fuerzas políticas democráticas, aunque contengan
expresiones odiosas, forman parte del espacio del debate público, mereciendo,
por ello, protección constitucional.
La Sala no aprecia
... (que el querellado) esté promoviendo, fomentando o incitando a la violencia
contra el Presidente del Gobierno y el Partido Socialista en los términos que
reclama la intervención penal”.
Es tracta d’una resposta legalista, basada en el principi que el dret
penal, per la possible aplicació de penes de presó, només ha d’aplicar-se en
cas de fets provats de forma fefaent i sense dubtes materials o
interpretatives. Davant de la dicotomia llibertat d’expressió / possibles
conseqüències, al no estar provats els efectes directes de les declaracions
d’Abascal, el tribunal prioritza defensar la llibertat de crítica i opinió. Però
podem recordar -cosa que no ha fet el Suprem en la seva sentència- que menys
d’un mes desprès de les declaracions d’Abascal, la imatge de Pedro Sánchez va
ser penjada a Madrid; no pels peus però si pel coll.
Infobae 3-1-2024
Però les paraules no són innòcues i poden tenir conseqüències greus. Cal recordar que el clima d’odi que va acabar en el genocidi a Ruanda dels Hutus contra els Tutsis, va començar amb les emissions de la Radio des Mille Collines, instrument que propagava l’odi contra els Tutsis i fins i tot contra els Hutus moderats.
Igualment la guerra civil a Iugoslàvia no va començar quan es va disparar
el primer tret, sinó el 1982 quan comença en els mitjans de comunicació la
deshumanització dels adversaris: “la forma de designar al otro, al enemigo, se
empieza a embrutecer: todos los eslovenos son fascistas, los croatas unos
‘ustachis’ aliados de los nazis que atacan a los serbios ... Los bosnios pasan
a ser denominados ‘musulmanes’, luego ‘fundamentalistas’, más tarde ‘turcos’ y
‘moros’, para acabar siendo simplemente ‘cerdos’ " [iii].
Posar la llibertat d’expressió -un dels drets humans- com un valor absolut,
per sobre de la veritat factual o científica, per sobre del respecte a l’altre,
permetent l’insult, el menystenint i l’amenaça, pot ser un mal camí per a una
societat democràtica. La llibertat d’expressió / opinió és una condició
necessària, però no absoluta.
Per últim, José Antoni Marina fa pocs dies es preguntava [iv]
si totes les opinions eren respectables, i la resposta que donava era que NO.
El que es respectable és el dret a exposar qualsevol opinió, però que la
respectabilitat depèn del seu contingut, doncs pot haver opinions estúpides,
racistes o blasfemes. A més les opinions han de venir acompanyades
d’argumentació, “y
hay una crisis absoluta de argumentación”.
[i] https://www.clarin.com/politica/santiago-abascal-lider-vox-modo-javier-milei-dado-batalla-cultural-politica-izquierda-importante_0_tNevHGQlw1.html
[ii]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada