Vaig acabar Econòmiques el 1976 i molts conceptes estudiats en aquella època són obsolets o no aplicables en el mon actual (mercat perfecte, coincidència d’atur amb inflació, el preu com equilibri entre demanda i oferta, paper de l’economia financera, proteccionisme vs. gobalització), però tenint en compte que ha passat mig segle, doncs podem suposar que es tracta d’un fet normal: la vida canvia i el coneixement de les ciències socials també.
No crec que sigui el mateix el que ha passat des que vaig acabar Polítiques ara fa 10 anys. Com exemple, he consultat els meus apunts i no hi ha cap apartat o tema dedicat al populisme, que ha estat un concepte central en els últims anys en la política nacional i internacional.
Les idees força que omplien els continguts del grau en la UPF fins 2015 eren:
1- La democràcia, sempre millorable, és el millor sistema polític conegut.
2- La democràcia està en expansió: els països governats amb criteris democràtics van augmentant.
3- La democràcia necessita per a funcionar el reconeixement de la dignitat de l’adversari polític, respecte i lleialtat institucional
4- Per garantir la seva continuïtat, la democràcia necessita d’un entramat de contrapesos de poder que eviti les temptacions dictatorials. Els Estats Units, amb el seu sistema basat en “check & balances” té un dels meus robusts.
5- La democràcia és garantia de pau: no es coneix una guerra entre dos països democràtics.
6- Les relacions internacionals -anàrquiques, doncs no hi ha un poder superior real sobre els Estats- es gestionen a partir de la segona guerra mundial en base a una lògica preferentment racionalista, amb increment dels àmbits de cooperació i negociació sobre els de confrontació.
En pocs anys tot això ha canviat, i no sols en els Estats Units, sinó en el conjunt del mon occidental.
Apuntem alguns trets bàsics de la situació actual per a poder comparar:
1- La democràcia està en entredit com ideal polític amb el creixement de la extrema dreta i el autoritarisme.
2- Molts països tenen sistemes pseudo-democràtics, amb eleccions controlades pel poder establert
3- El llenguatge dels polítics va derivant cap a considerar als opositors com enemics i no contrincants, cap a la deshumanització del contrari.
4- La captació partidista dels organismes que han d’exercir la vigilància dels governs, adultera els mecanismes de control i obre la porta a governs autoritaris.
5- En tant disminueixin les democràcies consistents, augmenta el risc de conflictes armats i la despesa militar.
6- La ONU i molts organismes multilaterals, inclosos els d’ajut al tercer mon i col·laboració sanitària, estan perdent finançament i capacitat d’acció, al temps que augmenten les demostracions de potència militar.
El dibuix general és el d’un mon molt diferent al que es coneixia i s’estudiava fa només deu anys.
Anirem aprofundint sobre tot plegat
19 Setembre 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada