La revista AS (1932-1933), el CE EUROPA, i d’altres

Aquest estiu he dedicat alguna estona a revisar  dos volums perfectament enquadernats de la Revista semanal Deportiva AS (1), que va començar-se a editar a Madrid el 7 de juny 1932 i perdurà fins l’inici de la guerra civil. Corresponen als anys 1932 -el segon semestre- i tot el 1933. La capçalera del primer número és la següent: 

Entre els continguts he trobat dues informacions sobre el CE Europa. La primera, de 1932, amb tota una plana dedicada a la història del club entre 1909 i 1923 acompanyada d’una fotografia de l’equip que és de suposar que correspon també al 1923: 

La segona és de novembre de 1933 amb un foto de l’equip, dins d’una pàgina que en cada exemplar dedicaven a fotografies de clubs de futbol de tota Espanya

Revisant tot el contingut de l’enquadernació de l’any i mig, destaquen algunes fotografies curioses. Una és d’un rival històric del CE Europa, el Martinenc, en un partit contra el Barça:

Dues fotografies són d’en Josep Samitier, històric jugador del Barça, quan var fitxar pel Real Madrid el gener de 1933; arribant en avió i amb la seva dona “que hoy es un madrileña de corazón”:  

Però la fotografia que a mi més m’agrada, correspon al Tour de França de 1933, amb Vicente Trueba -que va guanyar el premi de la muntanya-  pujant el Galibier: 

La política de forma puntual tenia cabuda en la revista. Mostro dos exemples a continuació: un a doble plana sobre Mussolini i l’altre a la dedicació de les dones de la URSS a l’esport

En el text sobre el dictador feixista es diu “No cabe en nuestro ideario la apología de un sistema de gobierno y nuestras páginas no están destinadas a otra cosa que a simple información deportiva y a su comentario objetivo. Por ello, el que aparezca en esta información el ‘Duce’ Mussolini no tiene otra finalidad que la de mostrar a un jefe de gobierno, gran amante de todos los deportes que no sólo los practica, sino que los propaga y encauza desde su alto puesto de mando”.

En referència a les dones soviètiques el missatge és més explícit: “La práctica de todos los deportes físicos es una necesidad de la mujer soviética que no se abandona los melindres de la feminidad ociosa y caprichosa, ni se entrega a la aspiración de vivir mantenida por el hombre, porque tiene que dirigirse todos los días a la empresa o taller. Y ganarse el pan con el sudor de su frente… Por eso necesitan cultivar el músculo y renunciar a las sedas y coloretes”.

L'interès per l'esport, la seva pràctica i les informacions sobre els resultats -en especial del futbol- anaven creixent de forma clara en la dècada dels anys trenta del segle passat.   

Setembre 2025

(1) Arxiu personal Roser Solé Solé

ELS TEMPS HAN CANVIAT (MOLT I RÀPID)

  Vaig acabar Econòmiques el 1976 i molts conceptes estudiats en aquella època són obsolets o no aplicables en el mon actual (mercat perfecte, coincidència d’atur amb inflació, el preu com equilibri entre demanda i oferta, paper de l’economia financera, proteccionisme vs. gobalització), però tenint en compte que ha passat mig segle, doncs podem suposar que es tracta d’un fet normal: la vida canvia i el coneixement de les ciències socials també. 

  No crec que sigui el mateix el que ha passat des que vaig acabar Polítiques ara fa 10 anys. Com exemple, he consultat els meus apunts i no hi ha cap apartat o tema dedicat al populisme, que ha estat un concepte central en els últims anys en la política nacional i internacional. 

  Les idees força que omplien els continguts del grau en la UPF fins 2015 eren: 

1- La democràcia, sempre millorable, és el millor sistema polític conegut. 

2- La democràcia està en expansió: els països governats amb criteris democràtics van augmentant.

3- La democràcia necessita per a funcionar el reconeixement de la dignitat de l’adversari polític, respecte i lleialtat institucional 

4- Per garantir la seva continuïtat, la democràcia necessita d’un entramat de contrapesos de poder que eviti les temptacions dictatorials. Els Estats Units, amb el seu sistema basat en “check & balances” té un dels meus robusts.   

5- La democràcia és garantia de pau: no es coneix una guerra entre dos països democràtics. 

6- Les relacions internacionals -anàrquiques, doncs no hi ha un poder superior real sobre els Estats- es gestionen a partir de la segona guerra mundial en base a una lògica preferentment racionalista, amb increment dels àmbits de cooperació i negociació sobre els de confrontació.

  En pocs anys tot això ha canviat, i no sols en els Estats Units, sinó en el conjunt del mon occidental.

Aquest dibuix de Maitena, el va fer amb motiu del atacs del 11-S a NYC. Ara pren un nou significat. 

 Apuntem alguns trets bàsics de la situació actual per a poder comparar: 

1- La democràcia està en entredit com ideal polític amb el creixement de la extrema dreta i el autoritarisme. 

2- Molts països tenen sistemes pseudo-democràtics, amb eleccions controlades pel poder establert

3- El llenguatge dels polítics va derivant cap a considerar als opositors com enemics i no contrincants, cap a la deshumanització del contrari. 

4- La captació partidista dels organismes que han d’exercir la vigilància dels governs, adultera els mecanismes de control i obre la porta a governs autoritaris. 

5- En tant disminueixin les democràcies consistents, augmenta el risc de conflictes armats i la despesa militar. 

6- La ONU i molts organismes multilaterals, inclosos els d’ajut al tercer mon i col·laboració sanitària, estan perdent finançament i capacitat d’acció, al temps que augmenten les demostracions de potència militar.

  El dibuix general és el d’un mon molt diferent al que es coneixia i s’estudiava fa només deu anys. 

  Anirem aprofundint sobre tot plegat

19 Setembre 2025 

IGUALTAT ENTRE LLENGÜES (DESIGUALS)

Ahir, precisament un dia abans de la Diada, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va emetre una sentència sobre el règim lingüístic i la vehicularitat de les llengües a l’ensenyament no universitari en el nostre país.

En primer lloc, recordar que és més ajustat a la realitat parlar del Tribunal Superior de Justicia A Catalunya, doncs com diu a la seva web “constituye una instancia judicial que forma parte de la estructura general del Poder Judicial único del Estado, adaptado a su competencia territorial”. És un òrgan del poder judicial de l’Estat.

El nucli de la decisió del TSJC[1] es resumeix en dues frases: “Ambas lenguas cooficiales, castellano y catalán (junto con el aranés en su caso), han de ser vehiculares en la enseñanza” i “La cooficialidad se rige por un patrón de equilibrio o igualdad entre lenguas”.

El Tribunal aplica un criteri bàsic molt bonic, el de la igualtat. Efectivament sembla irrebatible defensar que tots som iguals davant la llei. Però en situacions de desigualtat entre les situacions reals, és més just aplicar el principi d’equitat: “adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals”[2].  

Dit d’una altre manera més planera: tractar igual a situacions desiguals de partida no és el camí per a eliminar les desigualtats. El que cal fer es tractar de forma diferent les desigualtats per aconseguir arribar a situacions d’igualtat. S’explica molt millor en la següent imatge:

Instagram.com@laortografia

En el cas que ens ocupa, aplicar la vehicularitat del català en l’ensenyament, amb l’objectiu que al final de les etapes obligatòries tots els alumnes dominin el castellà i el català, és una mesura d’equitat. Igualar el pes de les llengües en l’ensenyament sota la falsa premissa de garantir la igualtat “entre todos los españoles”, el que fa és continuar amb el menysteniment de fet de la llengua catalana.

Gairebé 50 anys de democràcia i seguim picant la mateixa pedra.

Bona Diada a tothom

 

---

[1] https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunales-Superiores-de-Justicia/TSJ-Cataluna/Noticias-Judiciales-TSJ-Cataluna/El-TSJCat-anula-varios-articulos-del-Decreto-que-regula-el-regimen-linguistico-del-sistema-educativo-no-universitario-en-Cataluna

[2] https://www.diccionari.cat/GDLC/equitat

SANT TORNEM-HI

Comença un nou curs escolar i entre els propòsits que m’he plantejat durant l’estiu està el tornar a escriure articles en aquest blog. Estem en una època convulsa, amb un canvi radical de les relacions internacionals, creixement dels autoritarismes i del militarisme, pèrdua de confiança en la democràcia i en les institucions. Un conjunt d’esdeveniments que -al menys a mi- se’m fan difícils de comprendre i interpretar.

Escriure sobre qualsevol tema m’obliga a informar-me, contrastar fonts, pensar, establir un guió, redactar, revisar i finalment publicar un text amb garanties de tenir una mínima consistència argumental. Com un exercici mental per aclarir les meves idees em plantejo aquesta nova etapa del blog.

De tota manera, començaré amb un tema emotiu de caràcter familiar.

El RCD Espanyol ha fet en els últims dos mesos una campanya per a la renovació del carnet de soci, en la que ha fet servir la següent imatge: 

Doncs bé, el jugador de la foto en blanc i negre a l’esquerra és el meu pare -Francisco- que va venir a Barcelona a jugar al RCDE Espanyol el setembre de 1943, procedent de l’equip de la fàbrica de armes de A Coruña; va ser fitxat conjuntament amb el seu company Mariano Veloy. 

Vivint com a jugador al xalet del camp de Sarrià, va conèixer a la meva mare que era filla dels masovers de la masia Cal Negre situada tot just davant del camp. 

L’any 1946 va deixar el futbol per ingressar a treballar a la recent fundada empresa elèctrica ENHER. L’any 1999, amb motiu del centenari de l’Espanyol, va desfilar per Montjuïc com a membre de l’Associació de veterans del club. El podem veure al centre de la següent imatge saludant al públic.

En qualsevol cas, hagués estat molt content i orgullós de sortir a la campanya publicitària del RCD Espanyol

Setembre 2025

VOTEM, PERÒ FEM-HO BÉ

Ara que comença la campanya per les eleccions del dia 23, he aplegat unes quants dades i fets que ens poden servir de recordatori de com estàvem el novembre de 2019, quan es van fer les últimes eleccions generals, i puguem avaluar millor el sentit del nostre vot:

En quant a l’economia:

La pensió mitja a Espanya era de 1.142€. Ara està al llindar dels 1.350€. Ha crescut un 18%. Entre 2015 i 2019 va augmentar un 11%.
  El salari mínim interprofessional era de 900 €. Ara és de 1.080 €. Ha crescut doncs un 20%.
  El deute públic en relació al PIB havia pujat amb Rajoy des del 70,5% al 95%. Amb Sánchez, la despesa social per causa de la pandèmia el va incrementar fins el 119,9%, disminuint després fins al 113 % el març d’aquest any.
  La taxa de risc de pobresa el 2019 era del 20,7 i el 2022 de 20,4. Entre el 2015 i el 2018 oscil·là per sobre del 21,5.
  La taxa d’atur a finals de 2019 era del 13,8% i es va elevar durant la pandèmia fins el 16,3% disminuint després fins el 12,5% a final de 2022.
  No existia la “excepcionalitat ibèrica” en el mercat elèctric, cosa que permet que aquest mes de juny el preu del MWh a Espanya y Portugal ha costat 128€ mentre que a França i Alemanya es mantenia per sobre dels 400€.

  La inflació de costos, que s’ha desencadenat en especial després de la guerra a Ucraïna, a Espanya està ja per sota del 2%. Un valor millor que el de països com Alemanya (6,9) França (5,1) o Itàlia (7,6).

Capdevila, desembre 2021

En referència a canvis socials, fa quatre anys:

No havíem passat una pandèmia i no sabíem gairebé res del que eren els ERTE,s com eina amortidora dels efectes de la caiguda de l’activitat econòmica.
  No havien mort 11.079 persones -gairebé el 25% dels morts a tota Espanya- en les residències per a gent gran de la Comunitat de Madrid, l’1,64 per mil dels habitants  (a Catalunya van ser 7.719, l’1 per mil). La IDA ja era presidenta, el seu germà estava a punt d’emportar-se 234.000€ en comissió de mascaretes, i la IDA segueix a hores d’ara sent presidenta.
  Han mort 173 dones per violència de gènere des de gener de 2020. No és una dada que hagi millorat significativament en aquests últims anys, però desmenteix als que neguen el fet de l’existència d’aquesta violència específica en contra de les dones.
  No hi havia possibilitat de demanar una mort digna en cas de tenir malaltia greu i irreversible.
  El consentiment previ no era el punt imprescindible per a poder considerar una relació sexual com no abusiva.
  La Seguretat Social no tenia dins de les seves prestacions el Ingrés Mínim Vital, dirigit a prevenir el risc de pobresa y exclusió social. Mig milió de persones ja han accedit a la citada prestació.
  Entre 2020 i 2022 han mort o desaparegut 5.876 persones al mar mediterrani migrant cap a Europa. Els 3 anys anteriors van morir 7.361, i el trienni 2014-16 van ser 12.477.
  Entre 2012 i 2022 es van construir anualment menys de 10.000 habitatges protegits a Espanya, número insuficient per a garantir l’accés a la vivenda, en especial als joves. 

En temes de caire polític, hi han coses que han canviat i algunes no:

Malgrat les diferències, el conjunt de forces que han recolzat el govern de coalició, han estat capaces de negociar i pactar els pressupostos de l'estat cada any, quan tocava.

Al principi de la legislatura, seguien empresonats els líders del Procés, que van ser alliberats el juny de 2021. A hores d’ara segueixen a l’exili cinc processats. L’anomenada taula de diàleg és un OPNI: Objecte polític no Identificat.

  Catalunya porta des de 2010 amb un Estatut que no ha estat referendat pel poble català. Segueix igual, i sense perspectives ni propostes per a trobar una solució al encaix constitucional de Catalunya a Espanya. Pitjor: amb amenaces d’implantar un estat centralitzat sense autonomies, o amb competències laminades.

Va en augment l’ofensiva contra l’ús de la llengua catalana en condicions d’igualtat amb el castellà; i no sols per part de la dreta extrema. Com a mostra que no hem avançat gaire, mirem el següent acudit d'en Cesc que va estar publicat l'any 1971!, quatre anys abans de la mort del dictador.
                     
                        1976 Cesc, Arriba Spain, pàg. 116
  Fa quatre anys ja estava caducat el CGPJ, des de desembre de 2018 quan després de acordar el PSOE -en l’oposició- la renovació, es va suspendre quan es  va conèixer el whatsapp del PP que justificava el pacte perquè seguien “controlando la sala segunda desde detrás”. Tota una legislatura de bloqueig per part del PP, fet manifestament anticonstitucional.

El dictador Francisco Franco estava enterrat amb tots els honors al Valle de los Caidos (por Dios y por España). Però segueix sent legal la Fundació Francisco Franco i vigent la Llei “mordaza”.

 José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, un partit feixista -com Vox, encara que era més avançat en els temes socials i sindicals- estava enterrat amb tots els honors al Valle de los Caidos.
  El General Queipo de Llano, militar colpista el 1936, estava enterrat amb tots els honors a la basílica de la Macarena. 

Davant de les noves eleccions, la qüestió principal és anar a votar, escollint la millor opció personal, per a evitar donar passos enrere i poder afavorir que el nou govern es pugui recolzar en una majoria parlamentària que consolidi els avenços socials i econòmics i no ens porti a un país mes reaccionari. No oblidem que no és veritat que tots són iguals, no es veritat que no ens representen, no és veritat que votar no serveix de res i no és veritat que quan pitjor, millor.

Voteu! Però -si us plau- voteu bé!

JLC