Comença un nou curs escolar i entre els propòsits que m’he plantejat durant l’estiu està el tornar a escriure articles en aquest blog. Estem en una època convulsa, amb un canvi radical de les relacions internacionals, creixement dels autoritarismes i del militarisme, pèrdua de confiança en la democràcia i en les institucions. Un conjunt d’esdeveniments que -al menys a mi- se’m fan difícils de comprendre i interpretar.
Escriure sobre
qualsevol tema m’obliga a informar-me, contrastar fonts, pensar, establir un
guió, redactar, revisar i finalment publicar un text amb garanties de tenir una
mínima consistència argumental. Com un exercici mental per aclarir les meves
idees em plantejo aquesta nova etapa del blog.
De tota manera, començaré amb un tema emotiu de caràcter familiar.
El RCD Espanyol ha fet en els últims dos mesos una campanya per a la renovació del carnet de soci, en la que ha fet servir la següent imatge:
Vivint com a jugador al xalet del camp de Sarrià, va conèixer a la meva mare que era filla dels masovers de la masia Cal Negre situada tot just davant del camp.
L’any 1946 va deixar el futbol per ingressar a treballar a la recent fundada empresa elèctrica ENHER. L’any 1999, amb motiu del centenari de l’Espanyol, va desfilar per Montjuïc com a membre de l’Associació de veterans del club. El podem veure al centre de la següent imatge saludant al públic.
Setembre 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada