Recentment he fet un viatge curt al sud de França, a
l’entorn de Toulouse i Carcassona. Faig alguns apunts destacables.
El record dels espanyols republicans està present. A Foix
hi ha una plaça dedicada al Commandant Robert -José Alonso Alcalde [i]-
que va ajudar a l’alliberament de la ciutat el 1944 al front de la “3ª
brigada de guerrillers espanyols”. Va participar també en la invasió
fallida de la Vall d’Aran a la tardor de 1944 i va rebre la Legió d’Honor
francesa.
Imatges entorn de la plaça Commandant Robert a Foix. Atenció a la transformació del seu primer cognom Alonso, en segon nom: “José Alonso”.
A Vernet d’Ariège va haver-hi un camp de concentració on
van ser internats gairebé 20.000 republicans. Seixanta-cinc d’ells van ser
enterrats en el cementiri amb altres “Combatents antifeixistes, coneguts i
desconeguts morts per la llibertat dels pobles”. De fet hi ha una placa
recordatori recordant específicament la seva memòria:
Toulouse va ser la ciutat francesa que va acollir més exiliats [ii] després de la victòria franquista i on es van establir delegacions de partits, sindicats i organitzacions republicanes. El PSOE i l’UGT van tenir la seva seu en el carrer Taur:
El Tour de France -que sortirà aquest any de Barcelona- és present a Foix, Toulouse i Carcassona, amb diverses banderoles i figures que recorden l’esdeveniment:
La circulació al centre de Toulouse era absolutament caòtica, amb una gran quantitat de bicicletes per carrils bici, calçades i voreres. Em va cridar l’atenció el fet que els ciclistes poden circular per la calçada en direcció prohibida. Fins i tot en carrers amb un sol carril de circulació hi havia al terra pintades advertint que el ciclistes podien venir en direcció contrària, i venien! De fet, vaig veure un anunci municipal que venia a dir que a Toulouse, els vianants tenien prioritat, els ciclistes llibertat i els cotxes obligacions (bon lema pels comuns i cupaires per les properes municipals).
Vaig visitar un munt d’esglésies, la immensa majoria obertes i d'accés lliure (no com aquí). El nacional catolicisme el
tenim molt associat a la història d’Espanya, però el pes que va tenir l’església a França
és també molt evident. I com exemple d’un altar on es barregen nació i religió,
podeu veure la següent foto presa a l’església de Montolieu, per cert un petit poble
ple de llibreries:
Em penedeixo d’haver tardat tant en anar a una zona interesant on vull destacar un petit village que no figura de forma destacada en les guies: Soreze.
Juny 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada