La cort Suprema americana ha decidit considerar que el dret a l’avortament no és un dret constitucional federal en el conjunt dels Estat Units -així estava considerat des de fa 50 anys- i per tant ha obert la porta a que els Estats conservadors puguin prohibir la possibilitat d’interrompre l’embaràs.
Però no vull parlar del dret a l’avortament, sinó de la pràctica política
que ha permès aquest canvi en el criteri de la Cort Suprema, que de fet ve a desautoritzar
als magistrats que han estat al Tribunal durant l’últim mig segle.
Aquest resultat ha estat possible perquè el partit republicà ha incomplet preceptes
legals i ha manipulat reglaments per aconseguir que la gran majoria dels
membres del Tribunal Suprem siguin de caire conservador.
El febrer de 2016 va morir el jutge Scalia, i el President Obama va fer una
proposta al Senat d’un substitut. El líder republicà del Senat -Mc Connell- es
va negar a tramitar la proposta a l’espera del resultat de les eleccions que es
tenien de fer a la tardor. Els nou mesos de bloqueig partidista, incomplint
el precepte constitucional va permetre que un President republicà -Trump- fes
un nomenament que corresponia fer a un demòcrata. Aplicant un criteri oposat a
l’anterior, quan el 18 de Setembre de 2020 -dos mesos abans de les
eleccions- va morir la jutge progressista Ruth Bader Ginsburg, el mateix líder republicà
va actuar de forma totalment diferent, de forma que molt pocs dies després, el 27
de setembre, Trump nomenava com a substituta Amy Coney Barrett, declarada antiavortista.
En el cas de Trump, també es dona un canvi en els criteris de proposta de
candidats: el President no va proposar juristes de prestigi, sinó jutges
alineats ideològicament amb posicions dretanes i ultraconservadores. De fet,
com recorda avui La Vanguardia “Va ser a la campanya per a les presidencials
del 2016 quan el populista i ultradretà líder del Partit Republicà es va
comprometre a nominar magistrats de l'alt tribunal compromesos amb la causa
antiavortista”.
De un total de nou jutges actuals de la Cort Suprema, un va ser nomenat per
Bush pare, dos per Bush fill, un per Clinton, dos per Obama i tres per Trump.
Des de 1991 -data del més antic- hi ha hagut 14 anys amb administració
republicana i 18 demòcrata, però un terç dels jutges van ser escollits pels
Bush, un altre terç pel duo Clinton-Obama i també un terç per Trump, tot i que
només va ser president quatre anys. Recordem que els càrrecs són vitalicis i per tant la influència del terç trumpista es perllongarà durant anys.
Més enllà del cas de la Cort Suprema, l’acció política de Trump va
aconseguir, amb la col·laboració de Mc Connell, “situar tantos jueces
ultraconservadores en el circuito federal que actualmente uno de cada cuatro en
ejercicio han sido elegidos por él”.
A Espanya està passant una cosa semblant amb la renovació del Poder
Judicial i el Tribunal Constitucional. El partit Popular, fent servir la seva
posició de ‘veto player’, està bloquejant els canvis reglamentaris en els òrgans
citats, incomplint les lleis vigents, fins i tot de rang constitucional.
L’objectiu del PP és cada vegada és més clar: aconseguir que tota una
legislatura -sota un govern d’esquerres- no tingui reflex en la composició dels
òrgans judicials i constitucionals, esperant guanyar les pròximes eleccions i aleshores
sí: escollir els relleus amb jutges de caire conservador.
I atenció, que més enllà de l’interès que te el PP de controlar els
Tribunals ‘per la porta del darrera’ donats els continus casos de corrupció en
el que es veu implicat, no estem tant lluny de viure alguna cosa semblant al que
passa avui als USA: des de juny de 2010 -fa 12 anys!- el Tribunal
Constitucional te pendent resoldre el recurs del PP sobre la llei de l’avortament;
i des de l’any passat el recurs -també del PP- sobre la llei que regula l’eutanàsia. Són dues lleis que
perillen si els conservadors es senten forts.
La utilització d’una justícia capturada en els seus òrgans de govern per les
forces més conservadores és una forma de pervertir el funcionament democràtic,
de canviar el que decideix el poder legislatiu que és l’expressió de la
voluntat popular. És el que va fer un ja manipulat Tribunal Constitucional el
2010, amb l’Estatut de Catalunya; i el conflicte encara està ben viu.
També ens assemblem als USA en un altre aspecte: allà els demòcrates no se’n surten, no troben desllorigador pel bloqueig; a Espanya, les forces polítiques que ara tenen la majoria al Congrés dels Diputats, tampoc.
JLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada