El mitjà de comunicació digital elDiario.es publica periòdicament un suplement monogràfic en paper sobre diferents temàtiques. Acabo de rebre l’últim exemplar dedicat a l’Alerta democràtica, amb diferents articles que analitzen la deriva existent cap a règims polítics autocràtics en un context general de pèrdua de prestigi dels valors democràtics.
Relaciono a continuació una sèrie de frases que crec que resumeixen prou be la situació d’alerta que planteja la publicació:
La democràcia no es defensa sola.
Mai no va ser tan fàcil expressar-se. Però la llibertat d'expressió no garanteix el debat democràtic per si sola. Qualsevol pot publicar qualsevol cosa, però unes quantes empreses decideixen què serà visible.
Les democràcies no poden funcionar si la gent no pot assolir bona informació. La IA i les xarxes socials ja poden construir una versió dels fets a mida de cada persona.
La democràcia no pot funcionar si els que perden a les urnes no són generosos. Tots volem veure els nostres governar, però no tots podem aconseguir-ho sempre.
La democràcia global es mina des de Washington. Trump, des de la impunitat practica la ingerència en països que depenen dels Estats Units aconseguint governs afins per pocs vots.
Europa està sola i dividida davant de Trump, Putin i la Xina. A les pressions externes que pateix la UE se suma un enemic intern: una dreta extrema alineada amb Washington i Moscou.
L'amenaça a la democràcia liberal prové tant d'Occident com de l'Orient.
Font: POLÍTICO. Cartoon Carrusel. Març 2026
El dilema per a Europa és immens: mantenir la seva essència humanista, democràtica i basada en el dret internacional o deixar-se arrossegar.
Estem davant d'una Europa de governs i majories fràgils, on la por i la sensació de vulnerabilitat impregnen discursos, polítiques i resultats electorals.
Fa 15 anys, el 15-M reivindicava regeneració democràtica; ara els menors de 35 anys són els més disposats a acceptar un govern autoritari en alguna circumstància. Darrere de les dues joventuts, la mateixa frustració i enuig.
Rebutjar els impostos vol dir oposar-se a la idea de ciutadania que Europa va construir des del final de la guerra.
Les generacions joves no tenen un vincle emocional amb la democràcia com sí que ho tenen els seus avis que van lluitar per portar-la i van viure sense.
El Poder Judicial ha demostrat la seva competència per controlar els abusos dels altres dos poders de l'Estat, però també n'ha acreditat la incapacitat per autocontrolar-se i evitar alguns abusos dels seus togats. Centenars de jutges es van manifestar amb les togues contra la Llei d'Amnistia. La Llei de 1985 ho prohibeix expressament. No hi va haver cap conseqüència.
Hi ha un aspecte que tenen en comú les democràcies que han entrat en un procés d'erosió, i és que tenen un alt nivell de desigualtat econòmica. En aquest context, sectors altament polititzats tendeixen a tolerar comportaments antidemocràtics.
El frau electoral és gairebé inexistent a Occident, però el discurs busca generar la percepció que la gent no té llibertat.
L’esquerra ha de tornar a il·lusionar. Oferir un horitzó d'esperança que eviti que caigui en un pessimisme incapacitant. Ha de saber pensar el futur, que no pot ser sol i només un lloc apocalíptic.
La política ha esdevingut una suma zero. Ja no hi ha creixement que permeti donar alguna cosa a tothom: ara es decideix qui es beneficia a costa de qui.
El que està en risc no és la continuïtat d'un govern, sinó el consens bàsic sobre els drets civils, les conquestes laborals, l'Estat de benestar, les polítiques de memòria com a reparació i un marc migratori gestionat respecte als drets humans.
Per últim destacar el que diu en l’entrevista que li fan a la politòloga americana Susan C. Stokes: “El pilar més bàsic de la defensa de la democràcia som nosaltres, la gent comuna i corrent”.
Cal doncs que sapiguem el que ens hi juguem i que votem bé.
JL Campa

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada