A El País del passat dijous, el professor Josep Maria Vallés publicà un article titulat “Peligros de la desmemoria”[1] on -en relació a la moció de censura presentada per VOX- afirma que l’extrema dreta té una estratègia “para hacer aceptable su participación en responsabilidades de gobierno. Las tiene ya en la Junta de Castilla y León y aspira a tenerlas dentro de unos meses en otras comunidades y ayuntamientos”.
En el cas que PP i
VOX arribessin a tenir en coalició el govern d’Espanya, l’amenaça no es tant
una reedició del franquisme, sinó que “lo previsible es la
puesta en marcha del proceso que genera regímenes “iliberales” o “híbridos”,
cada vez más alejados de las condiciones democráticas y más próximos a nuevas
formas dictatoriales”.
Aquesta visió concorda amb la d’en Josep Ramoneda, que fa anys alerta sobre el
creixement del autoritarisme postdemocràtic.
El Dr. Vallés creu
que existeix un risc real d’accés al govern de l’extrema dreta a Espanya doncs “En países
europeos que pasaron por experiencias dictatoriales, el renacimiento de
opciones de extrema derecha ha sido más fácil cuando se ha impuesto la amnesia histórica”.
Aquest raonament el sustenta
en les diferents actituds que es van donar respecte al passat històric després
de la derrota dels règims feixistes en la segona guerra mundial, comparant les
diferències entre els casos d’Alemanya, França, Itàlia o Àustria. En aquest
context cita com a referència els llibre “Els Amnèsics” de Geraldine
Schwarz, sobre el que vaig escriure un text en aquest blog el 22 de setembre de
2021[2].
Les dificultats que
troba la societat espanyola per a conèixer i assimilar la seva història, per a identificar
“el peso de un pasado sucio”,
són ben presents més de quaranta anys de la mort del dictador i -el que potser és pitjor- de vigència de la
Constitució de 1978.
Com a exemple de la negació per part de l’extrema dreta de la història fosca de bona part del segle XX, Tamames va dir en el seu discurs en la moció de censura: “la memoria histórica ha significado un paso atrás y la memoria democrática todavía más”.
Recordem també que
aquesta setmana la Sra. Ayuso sortia de veure al Papa i deia que Francesc li
havia demanat “que dejáramos de hablar tanto del pasado, de las guerras,
y no puedo estar más de acuerdo”[3].
Aquesta senyora també deia un parell de dies abans als seus correligionaris: “hoy la izquierda
está acabada (...) matadlos”[4];
potser la frase més guerra-civilista que hem sentit en dècades.
Si com diu en Vallés,
l’amnèsia i la negació de la història afavoreix el creixement de l’extrema
dreta, estem fotuts en aquest país.
JLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada