Ha mort Antonio Franco.
El vaig conèixer des de petit com alumnes que erem del coleg.gi Claret, també perquè
els pares respectius treballaven a l’Enher i a més vivíem al mateix tros de
carrer. Quan vam ser pares, vam portar els fills a la mateixa escola del barri.
En acabar el batxillerat, mentre molts teníem dubtes del que estudiar o fer, ell tenia molt clar el que volia estudiar i ser:
periodista.
Tenia el Elche FC com a passió una mica estranya. Sempre he recordat
la seva figura, amb els seus quasi dos metres, cantant a plena veu “Marcial, eres el mas grande” a la general del camp de Sarrià mentre l’Elx guanyava 0-3 a l'Espanyol;
era l’any 1966.
A principis dels anys vuitanta, ens va convidar a París i recordo es posava al costat o darrera de grups de turistes mentre es feien fotos i ens deia: “venid, venid, que saldremos en Corea, o en Japón, o en Oregon”. Una tarda ens va portar a ensenyar-nos una botiga molt nova, de les que no teníem a Espanya, plena de llibres, discs i electrònica; es deia FNAC.
Quan el Periòdico va publicar el 1995 un dibuix amb un pantocràtor de Taull modernitzat, em va aconseguir un exemplar.
Pel barri te’l podries trobar anant a buscar als nanos a l’escola,
acompanyat del seu gos que es deia Paco. Sonava fort a finals dels setanta
sentir-li fer un crit al mig del carrer dient: “¡PACO FRANCO!: siéntate y
calla”.
Recordo com a la redacció del País vaig quedar impactat a finals dels setanta per la potència dels seus programes de tractament de texts, i a la del Periódico a principis dels noranta vaig sentir per primera vegada
parlar del potencial d’internet i la seva futura incidència en la
distribució de diaris i noticies. També que va tenir la deferència de
dedicar tota una hora del seu temps a orientar a un fill meu sobre l’ofici de
periodista, quan aquest dubtava si fer la carrera.
Trobarem a faltar la seva persona i els seus articles, inclosos els d’Antonio
Bigatà.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada