“Si t’expliquen el funcionament del sistema elèctric espanyol i l’entens ... es que no t’ho han explicat be”. Aforisme popular entre els 'elèctrics' a la dècada del 2000.
El preu de la llum està disparat i no sembla tenir aturador, mentre els governs es mostren impotents per a redreçar el seu creixement. No intentaré ara explicar en poques línies la complexitat del sistema -la veritat es que no en sabria- de forma que al final de l’article he inclòs dos articles* recents que ho intenten.
L’any 2014, fent Ciències Polítiques vaig fer un
treball que parcialment analitzava el sector elèctric, i del que reproduiré a
continuació alguns paràgrafs (en cursiva) que em sembla que encara tenen
vigència, almenys en referència a algunes de les arestes del problema:
- Fracàs de la liberalització:
ni competència real, ni baixada de preus, ni possible escollir empresa:
L’aplicació a Espanya de la liberalització del
mercat cercava dos objectius principals: la lliure elecció d’empresa per part
del client, i la baixada de preus que aniria associada a la lliure competència
.../... Un procés de canvi i liberalització del sistema elèctric que ha
requerit de més de vint anys de canvis en empreses, sistemes de gestió i
regulacions, amb dedicació de molts recursos econòmics directes i indirectes,
no han dut al funcionament eficient i transparent d’un mercat lliure, amb
múltiples empreses oferents competint entre elles, amb formació de preus en
base a l’encreuament d’ofertes i demandes, ni a la possibilitat d’escollir
l’empresa subministradora del producte. El paradigma liberal no ha funcionat,
potser perquè no s’ha creat políticament un entorn de lliure competència, ni
tampoc han funcionat els esquemes que sobre el paper, en els power-points, tant
bé pintaven.
Gener 2017
- El cas d’Endesa, empresa pública espanyola, privatitzada
per acabar ser una filial d’un empresa pública italiana:
El cas d’Endesa
és com a mínim curiós: una empresa de capital públic, que seguint els
paradigmes liberals vigents, el govern la privatitza i que quan ja és formalment
privada vol fusionar-se amb altre privada espanyola, cosa que no li permet el
poder polític, i que ha acabat sent comprada per una empresa estrangera
!pública!; per tant, ha passat de ser pública espanyola a seguint sent pública,
però italiana.
- Relacions espúries amb el poder polític. El conegut
problema de les ‘portes giratòries’, que ha ampliat la llista feta fa set anys:
La privatització no ha evitat que el sector
elèctric continuï mantenint relacions amb el poder polític que van més enllà de
les esperables com a grup d’interès, i que han fet que s’hagi convertit en un
dels sectors refugi d’alts càrrecs polítics quan deixen les responsabilitats
governamentals, sent en aquest tema indiferent el partit polític origen. Uns
exemples són:
- Rodolfo Martín Villa va ser president d’Endesa
- Felipe Gonzalez, conseller independent de Gas Natural Fenosa
- Elena Salgado, assessora de Chilectra (filial d’Endesa a Sudamèrica)
- José María Aznar, assessor extern de Endesa
- Pedro Solbes, membre del Consell d’Administració de la matriu de Endesa, ENEL
- Ángel Acebes, Consell Administració Iberdrola
- Miquel Roca. Conseller Extern Independent d’Endesa
- David Madí, President del Consejo Asesor d’Endesa a Catalunya
- Ramón de Miguel, ex secretari d’Estat de Política Exterior. Cap Àrea Internacional Iberdrola.
- Narcís Serra, Consell d’Administració de Gas Natural fins 2008
- Josep Borrell, Conseller independent de Abengoa.
- Pío Cabanillas, Director General de Comunicació d’Acciona, propietària parcial d’Endesa fins la compra per ENEL
Continua sent necessari replantejar-nos si
l’electricitat és un be comercial susceptible d’actuar en un mercat lliure; és
un bé de mercat? o te unes característiques de bé de primera necessitat,
relacionat fins i tot amb el concepte de “seguretat humana”, on cal que l’estat
tingui àmbits d’actuació per a garantir que arribi de forma equitativa al
conjunt de la població?.
* Articles:
El gran engaño que hay detrás del recibo de la luz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada