QUAN AL FINAL DE LA PANDÈMIA VA DESPERTAR

“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”. Augusto Monterroso, 1959.

Quan va despertar, alguns encara dubtaven de la necessitat de que la sanitat segui pública.

Quan va despertar, els presos polítics presos, encara hi eren (presos). 

Quan va despertar, el independentisme encara hi era. 

Quan va despertar, l’unionisme encara hi era.

Quan va despertar, la tercera via encara hi era; en via morta.

Quan va despertar, el franquisme encara hi era. No estaba muerto, no, no; estaba tomando cañas.

Quan va despertar, l’individualisme encara hi era.

Quan va despertar, els emigrants encara hi eren; i els racistes també.

Quan va despertar, el poder judicial encara hi era; per sobre dels altres poders.

Quan va despertar, el Bartomeu no hi era; al cigaleru se l’espera, a veure que fa.

Quan va despertar, en Messi encara hi era. O potser no?

Quan va despertar, la llotja del Bernabeu encara hi era. 

Quan va despertar, el botellot encara hi era. 

Quan va despertar, el soroll encara hi era; més fort encara.

Quan va despertar, la Generalitat encara hi era; i tenia nou govern!!!.

Quan va despertar, la Casa Reial encara hi era. I? 

Quan va despertar, els mitjans de comunicació ultres de Madrid. encara hi eren.

Quan va despertar, els negacionisme encara hi era.

Quan va despertar, l’anti-vacunes encara hi era. 

Quan va despertar, ell encara hi era; però ara era ella.

Quan va despertar, Gaza, i Líbia, i Afganistan, i Iemen encara hi eren.

Quan va despertar, Trump no, però el trumpisme encara hi era.

Quan va despertar, Barcelona encara hi era; més lletja, això sí.

Quan va despertar, Jordi Hurtado encara hi era.

I el pitjor de tot plegat: Quan va despertar, molts ja no hi eren. 

MALBARATAMENT ALIMENTARI AL COSTAT DE CASA

   La meva família materna eren pagesos amb hort a Sarrià i venien els seus productes al mercat del Ninot, des de principis de segle fins el seu tancament temporal per reformes el 2009.

Parada ‘Laieta’. Mercat del Ninot 1945.

   Entre els meus records d’infància i joventut està el passar a recollir a la meva avia al final del matí, per anar a dinar a casa seva. Només veure la parada ja podia saber com havia anat la venda del dia: si quedava poca cosa la jornada havia estat bona, en canvi el mostrador ple de verdures volia dir que la venda havia estat fluixa.

   Això explica que tinc molt interioritzat que -en el cas de productes frescs i per tant amb data de caducitat- el fet de veure prestatgeries buides al final del dia, significa per una banda que s’havia donat un bona venda i per un altre que els productes del dia següent serien frescos. Per això valoro positivament que la fruiteria on ara compro hi hagin hores i dies on les prestatgeries estan mig buides: s’ha acabat el producte i tornaran a tenir quan els hi arribi nou gènere.

   Dins d’un context general que afecta al conjunt del comerç, que mostra una por al buit que fa que interpretem una botiga mig buida no com un èxit de demanda sinó com una manca d’oferta, han proliferat les fruiteries i verduleries que es caracteritzen per una oferta continuada de grans quantitats de producte a preus baixos, amb lleixes sempre plenes a qualsevol hora del dia, inclosos diumenges i festius. Sempre m’he preguntat: “ho venen tot?, què fan amb els excedents?”.  

     

      Fotografia feta un diumenge al migdia

   Doncs be, el passat dissabte, a primera hora de la tarda, vaig poder observar com d’una d’aquestes botigues de fruita i verdura sortia un home amb un carretó que portava com una dotzena de capses plenes de maduixots, se’n anava als contenidors d’escombraries de la cantonada i llençava el contingut de les capces. Això sí, seguint els criteris de reciclatge ecològic, les maduixes les llençava al contenidor marró i les capces al blau. 

   Puc suposar doncs que efectivament: 1- no ho venen tot, 2- els excedents van a les escombraries. En part per això ens podem explicar que “en Cataluña se desperdician cada año más de 260.000 toneladas de alimentos” *.

   JLC

* https://gestoresderesiduos.org/noticias/en-catalunya-se-desperdician-cada-ano-mas-de-260-000-toneladas-de-alimentos