Aquest BLOG és continuació de L'ONCLE PEPET. Els seus antics continguts segueixen consultables a l'adreça: http://oncle-pepet.blogspot.com/

13 de març del 2026

UNA GUERRA NOVA (O NO)

  El Secretari de Guerra dels USA, va dir fa pocs dies: "La guerra serà en els nostres termes, amb autoritats màximes, sense regles estúpides de combat, sense cap problema de construcció nacional, cap exercici de construir democràcies, res de guerres políticament correctes" (1)

  En el paràgraf anterior es sintetitzen moltes claus del procés de destrucció de l’ordre -per fràgil que fos- mundial existent.

  En primer lloc recordem el canvi que l’aspirant a premi Nobel de la pau va fer a poc ser elegit president: canviar el nom de Departament de Defensa, per Departament de la Guerra. Les paraules no són mai innòcues.

  Diu el Secretari que la guerra serà “en els nostres termes, amb autoritats màximes”. És a dir sense multilateralisme, sense negociacions amb aliats i amb enemics, sense recerca de consensos entre diferents estats. “Nosaltres decidim”, l’autoritat màxima del país -d’un sol país- decideix.

  Segueix dient: “sense regles estúpides de combat”. Es carrega de cop les convencions de Ginebra de 1949, que regulen les proteccions a ferits, presoners de guerra i població civil i una llarga llista d’acords per a limitar l’ús de determinats tipus d’armament; nuclear, químic, biològic, mines antipersones, bombes de fragmentació, etc. Alguns d’aquest convenis són de principis del segle passat. Per cert, els criteris humanitaris per permetre l’acció de la Creu Roja (o la Mitja Lluna Roja) en zones de combat són també part de regles estúpides?

  “Sense cap problema de construcció nacional”. Per una banda es desentén de la possible incidència de la guerra en l’estabilitat institucional dels països implicats en les guerres (pensem com han acabat Líbia, Síria, Irak). D’una altra banda sembla menysprear el respecte a les sobiranies nacionals, base de la organització internacional des del tractat de Wesfalia (1648), punt de naixement de l’estat nació modern i de la necessitat de respectar les fronteres.

  La frase “cap exercici de construir democràcies” significa l’abandonament de la possible recerca de legitimitat d’una acció militar quan es fa per aconseguir que un país canviï d’un règim dictatorial a un de democràtic i lliure. No. L’únic objectiu és material, una forma d’aconseguir beneficis i promoure els interessos de la potència més potent. Recordem que en referència a Groenlandia el president dels USA va dir "La meva pròpia moralitat. El meu propi criteri. És l’única cosa que pot aturar-me ... No necessito el dret internacional" (2)

  “Res de guerres políticament correctes”. D’alguna forma repeteix arguments anteriors, però significa també la marginació de la ONU, del Consell de Seguretat i d’altres organismes de discussió i negociació entre nacions. Qualsevol guerra decidida pel Comandant en Cap és automàticament correcte.

  Per últim tanca amb “Lluitem per guanyar”. No lluiten per la llibertat, no lluiten per la democràcia, no lluiten per un futur millor, no lluiten pel seu poble. Guanyar té en català els següents sinònims i tots encaixen amb els objectius de les guerres que plantegen: beneficiar-se, percebre, lucrar-se, treure, aprofitar-se, obtenir, procurar-se, vèncer, triomfar, aconseguir, obtenir.(3)

  No es tracta doncs de canviar l’actual ordre mundial per construir un altre, sinó busquen destruir l’ordre. Qualsevol ordre que els limiti. 

  I per això volen fer i faran la guerra; un nou tipus de guerra. Precisament la guerra sense regles, sense pietat, sense límits. Unes noves guerres medievals. 

Març 2026


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada