La setmana passada vaig presentar a la UPF el meu llibre sobre Manuel Álvarez-Castrillón. Com explicava en l’anunci que vaig fer en aquest mateix blog (1), a banda de la seva gran tasca en el món de les ciències, tota la seva vida va treballar a Telègrafs, on arribà a ser director territorial de Barcelona
Impulsat pel tema del telègraf, l’Alberto F., un amic meu, em va portar un petit llibret (2) que pertany a la seva biblioteca particular i que explica els antecedents de la telegrafia a Catalunya, centrant-se en concret en la trajectòria del Dr. Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) que va ser un dels pioners de l’aplicació del telègraf a Catalunya.
He pogut descobrir que, amb més de cent anys de diferència, el Dr. Salvà té molts punts de relació amb Manuel Álvarez-Castrillón.
En la descripció
que el llibre fa de la conferència del dr. Salvà en la Acadèmia el 16 de
desembre de 1795, s’explica com podria arribar a ser el funcionament de
l’incipient telègraf elèctric, que venia a superar la telegrafia òptica. Deia
que calia “que l’electricitat pugui parlar”. Afirmava que amb 22 lletres -i
fins i tot amb 18- es podien construir totes les paraules de forma
intel·ligible. Imaginava aleshores una extensió d’aquest nombre de cables en paral·lel
(un per lletra), amb unes persones a cada extrem que quan detectessin que
arribava un senyal elèctric cantessin la lletra. Curiosament proposava que la
primera línia telegràfica fos una entre Barcelona i Mataró, coincidint amb el
que dècades més tard (1848) seria la primera línia fèrria de la península.
El fet és que el
telègraf no va arribar a funcionar fins 1844 quan Samuel Morse connecta
Washington amb Baltimore, i a Espanya va començar a ser utilitzat en
l’explotació de les línies fèrries, però el primer telegrama va ser emès el
1852 (4).
El Doctor Salvà
va ser, com molts dels científics de l’època, un home polivalent. Com a metge
defensava de forma activa -per raons de salut pública- la utilització de les
vacunes, en especial contra la verola. Va traduir del llatí -que encara era la
llengua franca de molts científics- llibres i articles sobre novetats en el
camp de la medicina.
Com
Álvarez-Castrillón va sentir passió per la meteorologia, arribant a construir
instruments de mesura de pressió i temperatura; com ell, prenia mesures
sistemàtiques, que comunicava al Diario de Barcelona. Ho va fer tres cops al
dia a la seva casa al carrer Petritxol durant quaranta anys.
La sorpresa final
de la biografia de Salvà és que també va ser processat i condemnat. L’any 1800
va ser arrestat pel regent de la Reial Audiència de Barcelona, acusat de
difondre un document reservat: en mig d’una discussió sobre les competències de
cirurgians i metges, va ser acusat de filtrar una proposta oficial que tenia
caràcter secret. El van condemnar a una multa de 50 lliures, que no va acceptar
ni pagar, per la qual cosa va ser embargat. El procés li va causar una malaltia
que el va tenir a prop de la mort.
Francesc Salvà va ser homenejat per la IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) el 2019 concedint-li una placa milestone com reconeixement a les seves investigacions sobre el telègraf elèctric. La citada placa està situada en la seu de la RACAB (5).
Març 2026
2- Iglésies Josep. La contribució catalana al telègraf elèctric. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1965
3- Roca Rosell, A.M.C. Un nou Reconeixement Internacional per a Francesc Salvà i Campillo (1751-1828). "Quaderns d'història de l'enginyeria", 2020, vol. XVIII, p. 215-217
https://hdl.handle.net/2117/336688
4- Olivé Roig, Sebastián. El nacimiento de la Telecomunicación en españa. Fundetel-Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación (ETSIT-UPM), 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada