El passat dia 8 la Vanguardia publicava en la seva pàgina 3 la següent fotografia, on es veu a un grup de jueus ortodoxes celebrant una festa -el nou any dels arbres- on s’honora la connexió sagrada entre el judaisme y la natura.
El mes de gener d’enguany es va fer la cerimònia d’enterrament del Papa emèrit Benet XVI a la que correspon la següent imatge:
Al setembre de l’any passat correspon la vista de la processó a La Meca, amb els pelegrins donant voltes al costat de la Kaaba:
Per no oblidar a la branca xiïta, veiem a continuació una reunió a l’Iran de l’Aiatol·là Jameini el febrer de 2020:
A la següent foto podem veure els oficiants del funeral del ex-rei Constantí de Grècia el mes passat:
Veient les anteriors imatges, corresponents a les tres branques de les religions monoteistes -cristianisme, islamisme i judaisme-, podem observar diferents aspectes socials i polítics :
El més rellevant és l’absència absoluta de dones. Tots els que surten a les imatges són homes. Les dones en tots els casos són excloses de la jerarquia, i en el cas del judaisme i l’islamisme sabem que ni tant sols comparteixen espai religiós amb els homes. És un posicionament comú de caràcter discriminatori i retrògrad.
Un altre tret comú és la recerca de la uniformitat. Les vestimentes són homogènies dins de cada grup: uns de negre, altres de vermell, uns altres amb turbant o capells blancs, o amb túniques blanques. Uniformitat que podem associar als valors de disciplina i ordre, a la recerca de l’ortodòxia.
Les fotografies ens mostren escenificacions de poder, de poder religiós. La vestimenta, els rituals, les jerarquies en espaies més elevats, els capells fins i tot, expressen que en les respectives religions hi ha els que manen i interpreten la paraula de déu, i que el paper dels fidels és sotmetre’s a les indicacions rebudes.
Com a tot tipus de poder, el religiós també intenta aconseguir la hegemonia sobre els altres poders competidors, inclòs el poder civil. La llarga història de la separació de l’església de l’Estat és una lluita pel poder on els sistemes democràtics han aconseguit avenços, però encara hi ha molts països on es dona una forta interrelació entre el poder civil i el religiós, i d’altres on el poder polític està ocupat directament pel religiós.
En relació a la citada separació entre l’església i l’Estat, recordar una cita d’un eminent polític espanyol -Francisco Franco- que va utilitzar el nacional-catolicisme per a conservar el seu poder: “esta separación es adecuada en las sociedades o las naciones que pasan por la desgracia de no tener una sola y única fe, pero no es aceptable cuando, por su fe verdadera y única, una nación quiere llevar el título de católica“.
JLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada