CHANEL, LA LLEI DE BRANDOLINI I EL POPULISME

   A twitter vaig veure una piulada dient que -segons el diari El Mundo- la cantant Chanel manifestava sentir-se recolzada per VOX i afirmant que els votaria. Veure imatge:

   Em va estranyar, més que res per tractar-se d’una persona que acaba d’obtenir un èxit, impulsat per RTVE, i el que menys li convé és limitar el abast i les simpaties que havia generat.

   Un dia després, la web maldita.es (1) va desmuntar la falsa notícia explicant que havia estat propagada per un compte a twitter que és dedica a fer paròdia -més aviat falsificacions- fent-se passar pel compte oficial del citat diari. Veure imatge del citat compte, que inclou el crit ‘Arriba España’, creat pel partit feixista Falange Española i utilitzat durant tot el franquisme en els actes oficials.

   Em va fer recordar la Llei de Brandolini, coneguda també com el  “principi d’asimetria de les tonteries" (bullshit asymmetry principle). Diu que la quantitat d’energia necessària per refutar una ximpleria és molt més gran que la que cal per a produir-les.

   És a dir, que en el mon mediàtic és molt fàcil deixar anar una bajanada, però requereix molt més esforç aconseguir rebatre-la, doncs cal aportar arguments, fets, dades. A més, la refutació serà probablement més extensa que la mentida inicial, de forma que molta gent no farà l’esforç de llegir-la i comprendre-la; serà difícil també que els que han repiulat la falsedat inicial, facin el mateix per a rectificar.

   No es tracta d’un concepte sorgit amb o després de la irrupció de les fake news, l’èxit de Trump o les ocurrències de la IDA (Isabel Díaz Ayuso), doncs Alberto Brandolini la va expressar per primer cop el 2013. Tenia conceptes antecedents que explicaven la tendència de l’opinió pública a donar el màxim pes de credibilitat a l’avaluació més alarmista de totes las disponibles, el que es coneix com biaix cap a lo negatiu.

   El problema de fons rau en l’existència d’estructures orientades a la propagació de falses notícies, com denuncia la pròpia UNESCO (2) -“la desinformación es particularmente peligrosa porque frecuentemente está organizada, cuenta con los recursos necesarios y está reforzada por tecnología automatitzada”- amb el risc incremental que, davant de l’allau de noticies que els receptors -els ciutadans- no saben distingir entre reals, dubtoses o falses, els citats ciutadans arribin a no creure en res, o només en les noticies que confirmin les seves creences prèvies (biaix de confirmació).

   Si afegim els canvis tecnològics accelerats i la dificultat de comprendre la nova complexitat i diversitat en el que Daniel Innerarity defineix com un “entorno informativo caótico” (3), el resultat és la tendència a la polarització del pensament, la radicalització dels posicionaments polítics, i la simplificació dels problemes complexes. És a dir populisme: que és la cosa més simple i més costosa de contrarestar.

1- Maldita

2- Document UNESCO

3- Innerarity