WANSEE: CONSEQÜÈNCIES PENALS PELS PARTICIPANTS

   En l’acta de la reunió de Wansee s’esmenta pel seu nom a 15 persones, tots ells alts càrrecs de l’administració nacional-socialista. A rel d’un comentari rebut en relació a l’article anterior sobre el tema, he mirat quina va ser la trajectòria dels participants a la reunió i en particular quines responsabilitats van tenir al final de la guerra pel fet d’haver participat en l’organització de l’holocaust i el seu desenvolupament.

                    Wansee: Sala on es va fer la conferència

El resultat resumit és el següent:

- Quatre van morir en temps de guerra. Qui presidia la reunió, Reinhard Heydrich Cap de l'Oficina Central de Seguretat del Reich, mort en atemptat a Praga el 1942 (per cert, la descripció d’aquest fet és la base de la novel·la històrica HHhH de Laurent Binet). Freisler -Secretari d'estat de Justícia- mort en un bombardeig sobre Berlín al febrer del 1945. Rudolf Lange, Comandant de les SS responsable de la mort de 24.000 jueus al gueto de Riga en una setmana del desembre de 1941, és mort o suïcidat al front de Polònia també el febrer de 1945. El Secretari d'estat del Ministeri pels Països ocupats de l'Est Alfred Meyer es suïcida a Berlin el 11 d’abril del 45, en plena ensulsiada del règim.

- Tres van ser jutjats i condemnats a mort, encara que per diferents motius. Schöngarth va ser executat el 1946, pel fet causal d’haver matat a un soldat britànic, no pels assassinats de jueus a Cracovia i Holanda mentre ell era cap de les SS en aquells territoris.

Bühler, per haver estat el Delegat del Governador de Polònia, va ser jutjat i condemnat el 1948 pel Tribunal Suprem Polonès.  

Adolf Eichmann -responsable de l'Oficina Central del Reich per a l'Emigració Jueva- es va refugiar amb falsa identitat a Argentina (*) on va ser segrestat el 1960 pel serveis secrets d’Israel. Jutjat a Jerusalem -molt recomanable llegir Eichmann en Jerusalén : Un estudio sobre la banalidad del mal, d’Hannah Arendt- va ser penjat el 1962.

-Quatre dels assistents van tenir judicis amb condemnes curtes:

Hofmann, de l'Oficina Principal de Raça y Colonització, va ser indultat el 1954 i morí el 1982.

Stuckart, Secretari d'estat del Ministeri de l'Interior: lliure el 1949, mor el 1953.

Kritzinger, Secretari d'estat de la Cancelleria, va ser alliberat per raons de salut el 1946 i va morir el 1947.

Neumann, Sotssecretari d'estat d'economia, també va ser posat en llibertat per raons de salut el 1948, va traspassar el 1951.

-Tres van ser jutjats i no condemnats per falta de proves: Klopfer, Secretari d'estat de la Cancelleria que va assistir en representació de Martin Bormann, mort el 1987; Leibbrandt, representant del Ministeri pels Territoris Ocupats de l'Est, va viure fins 1982. El cas de Luther és una mica diferent: detingut pels soviètics el 1945 el van deixar lliure sense judici el maig 1945 i va morir poc després d’un atac de cor.

- L’últim cas és el d’un desaparegut –Müller, cap de la GESTAPO- a qui unes investigacions el donen per mort el mateix 1945 i altres el situen posteriorment vivint a Rússia i a l’Argentina.

En resum, només un dels participants va ser condemnat a la pena capital per haver col·laborat en el genocidi i ho va ser pel Tribunal Suprem del país ocupat on ell va exercir el comandament: Polònia. El cas d’Eichmann és particular, doncs no van jutjar-lo les potències guanyadores de la guerra, sinó ho va ser quinze anys més tard pel nou estat d’Israel, nascut després de la segona guerra mundial, en part com a compensació als jueus per l’holocaust.

Dels jutjats i no condemnats a mort, tres van ser alliberats abans d’acabar la dècada dels quaranta i un el 1954, de forma que van tenir unes molt curtes condemnes efectives.

Malgrat figurar com participants actius en l’acta de Wansee, quatre van ser declarats innocents per 'manca d’evidències' de la seva culpabilitat. La única explicació és que les potències guanyadores van optar per castigar durament només els capitosts del tercer Reich, i van deixar fora de la depuració de responsabilitats a molts alts responsables i els nivells entremitjos del règim nazi.

Podem treure doncs la conclusió que malgrat haver participat activament en el genocidi com actors necessaris, la repercussió del seus actes va tenir una baixa repercussió penal.

 JLC

(*) Recordem que el llibre Los amnésicos de Geraldine Schwarz, deia que les autoritats de la RFA es van negar a sol·licitar l’extradició de Adolf Eichmann donat que “se trataba de una figura clave del Holocausto y que debía conocer a todos los actores, incluidos los que habían podido reciclarse en la nueva Alemania” i que davant d’això, el fiscal Fritz Bauer va traspassar la informació sobre la localització de Eichmann al Mosad Israelí. Veure post en aquest blog de 22-9-21