LA CONSTITUCIÓ I EL RÈGIM DEL 78

   Una vegada mes és l’aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.

   En la meva opinió es tracta d’una bona constitució, que ha servit per a consolidar un sistema democràtic després de quaranta anys de dictadura, i és comparable a d’altres texts constitucionals democràtics.

   El gran defecte que te és la seva rigidesa, és a dir la dificultat per a introduir-hi canvis i anar-la adaptant als canvis socials, econòmics i fins i tot tecnològics, que es van produint en el decurs del temps. Però cal recordar que aquesta dificultat per a introduir canvis es va fer per a evitar involucions cap a l’autoritarisme, doncs en l’època que es va redactar hi havia molt ‘soroll de sables’ i molta por al retorn al franquisme dur.

Aquesta imatge és de 2016. Segueix igual.

 Un segon problema afegit ha estat el conservadorisme del que ara s’identifica com “règim del 78” que, per por, s’ha oposat a qualsevol reforma constitucional no obligada per la Unió Europea. Ni socialistes ni populars s’han plantejat mai impulsar petites reformes que poguessin anar adequant el text a les noves situacions. Per citar només una, mentre s'avançat en els drets de les dones, en la successió a la corona no han canviat la prevalença del "varón a la mujer".

   El tercer problema és l’actitud política de la dreta espanyola, que des d’una posició inicial contraria (Aznar inclòs), a mida que va constatar que amb la seva vigència, inclús amb els socialistes al govern, no trontollaven els seus interessos i per tant podia ser un marc útil i beneficiós, va anar acceptant-la. Però aquesta aprovació tenia un preu: impulsar una lectura restrictiva del text apoderant-se de les institucions interpretatives, en especial del Tribunal Constitucional.

   Recordem que el Tribunal Constitucional va declarar no constitucional la LOAPA el 1983 i va frenar el primer intent de retrocés del procés autonòmic. En sentit contrari, el 2010, després de recusar al Magistrat Pérez-Tremps, va proclamar la inconstitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia de 2006. En l’actualitat és un òrgan desprestigiat, on poden accedir magistrats clarament alineats amb el Partit Popular. En una situació semblant de desprestigi estan les altes magistratures espanyoles, incloent el Tribunal Suprem i el Consejo general del Poder Judicial, amb les cúpules participant del lawfare contra els governs que no son de dretes i auto-declarades como bastió de la unitat d’Espanya

   Com deia abans, el problema no està tant en la Constitució com en la manca de capacitat d’acord dels partits que sustenten el Règim del 78 per a procedir a desenvolupar les possibilitats que la Constitució permet. La pràctica política és la que no s’adequa a una societat democràtica, amb equilibris de poder i respecte per les minories i els drets humans.

  La manca de reformes i adequacions del text constitucional pot generar un problema semblant al d’una caldera: una progressiva acumulació de gasos a la que no es dona sortida per mitja de vàlvules de seguretat pot acabar amb una explosió incontrolada. I a la història d’Espanya, cap Constitució des de la primera el 1812 ha estat reformada, totes han estat derogades; moltes per cops d’estat.