Aquest BLOG és continuació de L'ONCLE PEPET. Els seus antics continguts segueixen consultables a l'adreça: http://oncle-pepet.blogspot.com/

26 de setembre del 2025

La revista AS (1932-1933), el CE EUROPA, i d’altres

Aquest estiu he dedicat alguna estona a revisar  dos volums perfectament enquadernats de la Revista semanal Deportiva AS (1), que va començar-se a editar a Madrid el 7 de juny 1932 i perdurà fins l’inici de la guerra civil. Corresponen als anys 1932 -el segon semestre- i tot el 1933. La capçalera del primer número és la següent: 

Entre els continguts he trobat dues informacions sobre el CE Europa. La primera, de 1932, amb tota una plana dedicada a la història del club entre 1909 i 1923 acompanyada d’una fotografia de l’equip que és de suposar que correspon també al 1923: 

La segona és de novembre de 1933 amb un foto de l’equip, dins d’una pàgina que en cada exemplar dedicaven a fotografies de clubs de futbol de tota Espanya

Revisant tot el contingut de l’enquadernació de l’any i mig, destaquen algunes fotografies curioses. Una és d’un rival històric del CE Europa, el Martinenc, en un partit contra el Barça:

Dues fotografies són d’en Josep Samitier, històric jugador del Barça, quan var fitxar pel Real Madrid el gener de 1933; arribant en avió i amb la seva dona “que hoy es un madrileña de corazón”:  

Però la fotografia que a mi més m’agrada, correspon al Tour de França de 1933, amb Vicente Trueba -que va guanyar el premi de la muntanya-  pujant el Galibier: 

La política de forma puntual tenia cabuda en la revista. Mostro dos exemples a continuació: un a doble plana sobre Mussolini i l’altre a la dedicació de les dones de la URSS a l’esport

En el text sobre el dictador feixista es diu “No cabe en nuestro ideario la apología de un sistema de gobierno y nuestras páginas no están destinadas a otra cosa que a simple información deportiva y a su comentario objetivo. Por ello, el que aparezca en esta información el ‘Duce’ Mussolini no tiene otra finalidad que la de mostrar a un jefe de gobierno, gran amante de todos los deportes que no sólo los practica, sino que los propaga y encauza desde su alto puesto de mando”.

En referència a les dones soviètiques el missatge és més explícit: “La práctica de todos los deportes físicos es una necesidad de la mujer soviética que no se abandona los melindres de la feminidad ociosa y caprichosa, ni se entrega a la aspiración de vivir mantenida por el hombre, porque tiene que dirigirse todos los días a la empresa o taller. Y ganarse el pan con el sudor de su frente… Por eso necesitan cultivar el músculo y renunciar a las sedas y coloretes”.
L'interès per l'esport, la seva pràctica i les informacions sobre els resultats -en especial del futbol- anaven creixent de forma clara en la dècada dels anys trenta del segle passat.   

Setembre 2025

(1) Arxiu personal Roser Solé Solé



19 de setembre del 2025

ELS TEMPS HAN CANVIAT (MOLT I RÀPID)

  Vaig acabar Econòmiques el 1976 i molts conceptes estudiats en aquella època són obsolets o no aplicables en el mon actual (mercat perfecte, coincidència d’atur amb inflació, el preu com equilibri entre demanda i oferta, paper de l’economia financera, proteccionisme vs. gobalització), però tenint en compte que ha passat mig segle, doncs podem suposar que es tracta d’un fet normal: la vida canvia i el coneixement de les ciències socials també. 

  No crec que sigui el mateix el que ha passat des que vaig acabar Polítiques ara fa 10 anys. Com exemple, he consultat els meus apunts i no hi ha cap apartat o tema dedicat al populisme, que ha estat un concepte central en els últims anys en la política nacional i internacional. 

  Les idees força que omplien els continguts del grau en la UPF fins 2015 eren: 

1- La democràcia, sempre millorable, és el millor sistema polític conegut. 

2- La democràcia està en expansió: els països governats amb criteris democràtics van augmentant.

3- La democràcia necessita per a funcionar el reconeixement de la dignitat de l’adversari polític, respecte i lleialtat institucional 

4- Per garantir la seva continuïtat, la democràcia necessita d’un entramat de contrapesos de poder que eviti les temptacions dictatorials. Els Estats Units, amb el seu sistema basat en “check & balances” té un dels meus robusts.   

5- La democràcia és garantia de pau: no es coneix una guerra entre dos països democràtics. 

6- Les relacions internacionals -anàrquiques, doncs no hi ha un poder superior real sobre els Estats- es gestionen a partir de la segona guerra mundial en base a una lògica preferentment racionalista, amb increment dels àmbits de cooperació i negociació sobre els de confrontació.

  En pocs anys tot això ha canviat, i no sols en els Estats Units, sinó en el conjunt del mon occidental.


Aquest dibuix de Maitena, el va fer amb motiu del atacs del 11-S a NYC. Ara pren un nou significat. 

 Apuntem alguns trets bàsics de la situació actual per a poder comparar: 

1- La democràcia està en entredit com ideal polític amb el creixement de la extrema dreta i el autoritarisme. 

2- Molts països tenen sistemes pseudo-democràtics, amb eleccions controlades pel poder establert

3- El llenguatge dels polítics va derivant cap a considerar als opositors com enemics i no contrincants, cap a la deshumanització del contrari. 

4- La captació partidista dels organismes que han d’exercir la vigilància dels governs, adultera els mecanismes de control i obre la porta a governs autoritaris. 

5- En tant disminueixin les democràcies consistents, augmenta el risc de conflictes armats i la despesa militar. 

6- La ONU i molts organismes multilaterals, inclosos els d’ajut al tercer mon i col·laboració sanitària, estan perdent finançament i capacitat d’acció, al temps que augmenten les demostracions de potència militar.

  El dibuix general és el d’un mon molt diferent al que es coneixia i s’estudiava fa només deu anys. 

  Anirem aprofundint sobre tot plegat

19 Setembre 2025 


11 de setembre del 2025

IGUALTAT ENTRE LLENGÜES (DESIGUALS)

Ahir, precisament un dia abans de la Diada, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va emetre una sentència sobre el règim lingüístic i la vehicularitat de les llengües a l’ensenyament no universitari en el nostre país.

En primer lloc, recordar que és més ajustat a la realitat parlar del Tribunal Superior de Justicia A Catalunya, doncs com diu a la seva web “constituye una instancia judicial que forma parte de la estructura general del Poder Judicial único del Estado, adaptado a su competencia territorial”. És un òrgan del poder judicial de l’Estat.

El nucli de la decisió del TSJC[1] es resumeix en dues frases: “Ambas lenguas cooficiales, castellano y catalán (junto con el aranés en su caso), han de ser vehiculares en la enseñanza” i “La cooficialidad se rige por un patrón de equilibrio o igualdad entre lenguas”.

El Tribunal aplica un criteri bàsic molt bonic, el de la igualtat. Efectivament sembla irrebatible defensar que tots som iguals davant la llei. Però en situacions de desigualtat entre les situacions reals, és més just aplicar el principi d’equitat: “adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals[2].  

Dit d’una altre manera més planera: tractar igual a situacions desiguals de partida no és el camí per a eliminar les desigualtats. El que cal fer es tractar de forma diferent les desigualtats per aconseguir arribar a situacions d’igualtat. S’explica molt millor en la següent imatge:

Instagram.com@laortografia

En el cas que ens ocupa, aplicar la vehicularitat del català en l’ensenyament, amb l’objectiu que al final de les etapes obligatòries tots els alumnes dominin el castellà i el català, és una mesura d’equitat. Igualar el pes de les llengües en l’ensenyament sota la falsa premissa de garantir la igualtat “entre todos los españoles”, el que fa és continuar amb el menysteniment de fet de la llengua catalana.

Gairebé 50 anys de democràcia i seguim picant la mateixa pedra.

Bona Diada a tothom

 



[1] https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunales-Superiores-de-Justicia/TSJ-Cataluna/Noticias-Judiciales-TSJ-Cataluna/El-TSJCat-anula-varios-articulos-del-Decreto-que-regula-el-regimen-linguistico-del-sistema-educativo-no-universitario-en-Cataluna

[2] https://www.diccionari.cat/GDLC/equitat

3 de setembre del 2025

SANT TORNEM-HI

Comença un nou curs escolar i entre els propòsits que m’he plantejat durant l’estiu està el tornar a escriure articles en aquest blog. Estem en una època convulsa, amb un canvi radical de les relacions internacionals, creixement dels autoritarismes i del militarisme, pèrdua de confiança en la democràcia i en les institucions. Un conjunt d’esdeveniments que -al menys a mi- se’m fan difícils de comprendre i interpretar.

Escriure sobre qualsevol tema m’obliga a informar-me, contrastar fonts, pensar, establir un guió, redactar, revisar i finalment publicar un text amb garanties de tenir una mínima consistència argumental. Com un exercici mental per aclarir les meves idees em plantejo aquesta nova etapa del blog.

De tota manera, començaré amb un tema emotiu de caràcter familiar.

El RCD Espanyol ha fet en els últims dos mesos una campanya per a la renovació del carnet de soci, en la que ha fet servir la següent imatge: 

Doncs bé, el jugador de la foto en blanc i negre a l’esquerra és el meu pare -Francisco- que va venir a Barcelona a jugar al RCDE Espanyol el setembre de 1943, procedent de l’equip de la fàbrica de armes de A Coruña; va ser fitxat conjuntament amb el seu company Mariano Veloy. 

Vivint com a jugador al xalet del camp de Sarrià, va conèixer a la meva mare que era filla dels masovers de la masia Cal Negre situada tot just davant del camp. 

L’any 1946 va deixar el futbol per ingressar a treballar a la recent fundada empresa elèctrica ENHER. L’any 1999, amb motiu del centenari de l’Espanyol, va desfilar per Montjuïc com a membre de l’Associació de veterans del club. El podem veure al centre de la següent imatge saludant al públic.


En qualsevol cas, hagués estat molt content i orgullós de sortir a la campanya publicitària del RCD Espanyol

Setembre 2025