Des
de l’aparició en l’escena de l’aplicació ChatGPT, es sent parlar molt del gran avanç de la intel·ligència artificial i la
capacitat disruptiva que tindrà, per a be i per a mal, en la nostra vida
futura.
Es
parla de la fi dels exàmens com a forma d’avaluar a l’alumnat, de l’absurd de
memoritzar i tenir capacitat de redactar quan ambdues coses les faran -les fan
ja- màquines intel·ligents, de la conducció autònoma sense ningú al volant
-inclosos els avions-, de la capacitat, no ja de recol·lectar dades, sinó d’aprendre
i millorar autònomament. Com a conseqüència d’aquesta revolució imparable es
prediu un futur amb la desaparició de gairebé la mitat dels llocs de treballs
actuals al mon.
Crec que
efectivament estem immersos en una època de revolució tecnològica, amb canvi de
paradigmes socials, possiblement només comparable a la del neolític i la revolució
industrial del segle XIX. I això portarà canvis als que la humanitat es tindrà
que adaptar. No nego en absolut la importància i la potencialitat que té el us
de tecnologies avançades de gestió massiva de dades que, amb l’afegit de
pautes, criteris i resultats estadístics anteriors, poden resoldre i facilitar molts
problemes, activitats i tasques que ara són feixugues, quan no impossibles, de realitzar
pels humans.
Però
he fet unes proves utilitzant el citat ChatGPT: he proposat tres preguntes
sobre temàtiques sobre les que he investigat, treballat i escrit documents, que
estan consultables d’una forma o altre a les xarxes: el Col·legi Claret, Josep
Rosell i la Masia de Cal Negre.
Els
resultats no han estat a l’alçada del que he sentit i llegit aquestes últimes
setmanes. Com podeu veure en detall més endavant, en les tres proves que he
fet, les informacions recollides són escasses, es pot trobar molta mes
informació amb google i a la wikipedia; en molts casos mostra dades bàsiques directament
errònies; bona part de la gran novetat del producte -els texts redactats- són
el que dèiem quan fèiem un examen, ‘palla’.
Crec
que la part més nova del producte en la seva versió actual és la capacitat de redacció a partir de unes ítems
proposats. Però té molt a millorar en la recerca ‘intel·ligent’ dels conceptes
bàsics de la informació sol·licitada i també en els redactats, que ja he dit em semblen generalistes.
Però
això no acabarà aquí. Segur que successives versions milloraran el rendiment i ens aproparan
als resultats distòpics que ja avancen els mitjans de comunicació.
Rac1 27-2-23 / El País 7-12-22
A continuació
mostro les preguntes fetes com a prova i les respostes rebudes, sobre les que faig els meus comentaris entre parèntesi:
Pregunta
1: fes un resum de
dues planes sobre el Col.legi Claret de Barcelona en el nacional-catolicisme
El
Col·legi Claret de Barcelona va ser fundat l'any 1922 (error, va ser el 1871; acaba de celebrar el
seu 150è aniversari) per la Congregació dels Missioners Claretians. Durant
el període del nacional-catolicisme a Espanya (1939-1975), el col·legi va ser
un important centre d'educació catòlica i va estar sota el control del règim
franquista. (Com tots els centres escolars del país).
Hi ha dos
plans diferents que van influir en la situació del Col·legi Claret durant
aquest període:
1- Pla
d'ordenació escolar de 1945 (suposo es refereix a la Ley de bases de enseñanza Media y Profesional):
Aquest pla, promogut pel Ministeri d'Educació Nacional, va establir la creació
d'una xarxa d'escoles catòliques que havien de seguir els principis del règim
franquista (les escoles ja existien i totes les escoles havien de seguir els dictats
del règim, fossin catòliques o no). El Col·legi Claret va ser un dels
centres educatius que es va beneficiar d'aquest pla i va rebre finançament per
part del govern per mantenir les seves activitats (tot i que no era objecte
de la tesi l’estudi de com es finançava el col·legi més enllà de les quotes, no vaig
trobar referències a que rebés ajudes de l’estat, més aviat al contrari: el
1959 publicaven que “el Colegio no
recibe gratificación de los organismos oficiales del Estado”)
2- Pla de
formació d'educadors de 1953: Aquest pla, també promogut pel Ministeri
d'Educació Nacional, va establir la creació d'escoles de formació per a
educadors que havien de seguir els principis del nacional-catolicisme (no he trobat referències sobre el
citat pla). El Col·legi Claret va ser un dels centres escollits per acollir
aquesta formació i va rebre finançament per part del govern per a aquesta
finalitat. (Cap constància documental sobre el Claret com escola de
professorat).
En
general, durant el període del nacional-catolicisme, el Col·legi Claret va ser
un centre d'educació catòlica subvencionat pel govern franquista (no consta) i va seguir els principis del règim (como
tots). Amb la mort de Franco i el final del règim, el col·legi va continuar
sent un centre educatiu catòlic, però va deixar de dependre del finançament i
del control del govern. (en tant és una escola concertada rep el
finançament establert, com la resta d’escoles del mateix règim concertat)
RESUM: poca
informació i errors greus en la resposta
Pregunta 2: escriu dues
planes sobre Josep Rosell Casablancas i el rodal de Sabadell
Josep
Rosell Casablancas (1911-1978) (comencem malament, en realitat és: 1891-1977) va ser un destacat
polític i sindicalista català (ni una cosa ni l’altre: periodista i
excursionista). Va néixer a Sabadell i va estudiar a l'Escola Industrial de
la seva ciutat natal (només vam poder saber que va estudiar a les Escoles
Pies). Després de la Guerra Civil Espanyola, va ser empresonat durant uns
anys per la seva militància política. Va ser membre fundador del Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i va tenir una destacada activitat
sindical com a secretari general del Sindicat Únic de la Tèxtil de Sabadell. (Res
del que diu es pot atribuir a Josep Rosell i difícilment podia ser del ram
tèxtil doncs en Rosell treballava en una
empresa fabricant d’aparellatge elèctric)
Després
de la Transició espanyola, va ser escollit alcalde de Sabadell per la coalició
de partits de l'Esquerra Independent de Sabadell (EIS). Va ser alcalde des de
1977 fins a la seva mort l'any 1978. (l’Alcalde escollit a Sabadell en les primeres municipals democràtiques
va ser Antoni Farrés en la llista del PSUC; ho va ser fins el 1999)
El Rodal
de Sabadell és un parc natural que es troba a la serralada de Marina, a prop de
Sabadell. (sense
notícies de la dita serralada de Marina) Aquesta zona va ser declarada parc
natural el 2003 (no consta) i té una extensió de més de 3.000 hectàrees.
És una zona d'alt valor ecològic i paisatgístic, amb una gran diversitat
d'espècies vegetals i animals. A més, té una gran importància històrica i
cultural, ja que ha estat habitada des de l'època prehistòrica i té diversos
jaciments arqueològics.
El parc
natural del Rodal de Sabadell ofereix nombroses activitats per als visitants,
com ara rutes senderistes, cicloturisme i visites guiades als jaciments
arqueològics. També és un lloc ideal per a l'observació de la fauna i flora
autòctona. El parc disposa de diversos punts d'informació i serveis per als
visitants, com ara aparcaments, àrees de pícnic i miradors. El Rodal de
Sabadell és un lloc de gran valor natural i cultural que mereix ser conegut i
preservat per a les generacions futures.
RESUM:
Confusió en la persona i en el paratge. No relaciona a Rosell amb el seu llibre
“El Rodal de Sabadell”. La descripció del rodal es pur text de farciment, el
que el diccionari defineix com palla “Allò que, en un llibre, en un discurs,
etc., és més aviat sobrer, no té cap valor, cap utilitat, cap substància”.
Pregunta 3: escriu
dues planes sobre la masia de Cal negre a Sarrià
La masia
de Cal Negre és (no
és; si un cas: era) una de les masies més emblemàtiques del barri de Sarrià
.... La masia de Cal Negre es va construir originalment a l'edat mitjana,
probablement al segle XIV o XV (l’edificació apuntava més a ser construïda el
segle XIX) ... Al llarg dels anys, la masia va ser objecte de diverses
remodelacions i ampliacions, de manera que avui en dia es pot apreciar (està derruïda
des de finals de la dècada de 1949) una barreja d'estils arquitectònics, que
van des de l'edat mitjana fins a l'època moderna.
Actualment,
la masia és propietat del Consorci de l'Hospital de Sant Pau i és utilitzada
com a centre cultural i espai per a exposicions i esdeveniments (Ni una, tot erroni).
En els
voltants de la masia de Cal Negre hi ha uns bonics jardins, on es pot gaudir
d'una gran varietat de plantes i arbres. Aquests jardins també són utilitzats
per a esdeveniments i celebracions com casaments, comunions i altres festes
privades. (on estava la finca ara hi ha una gasolinera, edificis d'habitatges i la Ronda del Mig)
RESUM:
identificació equivocada de la Masia, que dona per existent i en explotació.
JLC
