Aquesta setmana hi ha hagut diverses concentracions, impulsades per sindicats policials entre els aplaudiments de les forces d’ultra dreta (PP, VOX i C,s), reivindicant una Espanya més segura i la continuitat de la 'Ley mordaza'.
Això sí, en la meva opinió un país segur és un lloc on:
- No he tenir por de caure malalt, perquè un sistema nacional de salut m’atendrà en qualsevol circumstància, de forma que no tindré el risc d’anar a la ruïna si tinc una malaltia greu.
- L’educació pública de qualitat està assegurada per a tothom, sense discriminacions.
- Si em quedo sense feina tindré la protecció d’una prestació d’atur i uns serveis de formació i capacitació eficients.
- Quan arribi a l’edat de jubilació disposaré dels ingressos suficients per a viure dignament, proveïts per un sistema de finançament públic.
- Les dones puguin actuar amb les mateixes llibertats i capacitats que els homes, sense dependències ni sostres de vidre.
- L’Estat -i la ciutadania- siguin proactius en la defensa i estimulació dels valors democràtics, dels conceptes de llibertat, igualtat i fraternitat; actuant en conseqüència per a contrarestar ideologies que vulguin implantar sistemes dictatorials.
- No hi hagi cap ciutadà superior als altres, per privilegis de sang i amb dret a la impunitat pel seus actes i a traspassar aquestes prerrogatives als seus descendents.
- Cap minoria lingüística, religiosa, nacional o per origen, es senti discriminada pel fet de ser menys nombrosa que la majoria.
- Totes les religions serien respectades i protegides. Cap grup religiós podria imposar les seves creences i valors a la resta de ciutadans.
- Els poders de l’Estat vetllin per les llibertats individuals i col·lectives pròpies d’una societat democràtica avançada, sense abusar de la seva capacitat coercitiva, de forma que considerin un deure i un honor depurar les actuacions individuals dels seu membres que vagin contra aquestes llibertats.
- Un sistema judicial interclassista apliqui la llei emanada del poder legislatiu, amb criteris d’equitat, reinserció i protecció dels menys poderosos.
- La policia tingui els mitjans, la formació i les capacitats per a exercir la seva funció democràtica, i per tant no tinguin cap recança en ser filmats quan controlen -o fins i tot quan si cal reprimeixen- manifestacions o concentracions de protesta.
- Pugui estar segur de poder utilitzar la meva llengua en tots els àmbits de la vida pública i privada, perquè l’Estat garanteix, promou i protegeix el seu ús i vigència
- El fet del canvi climàtic, canviaria l’orientació estratègica de les polítiques socials i econòmiques, definint un marc de transició que compensi a persones i sectors afectats.
Tot l’anterior no són més que detalls o aplicacions concretes d’un concepte global superior, -la Seguretat Humana- definit per la ONU l’any 1994: “En primer lugar, significa seguridad contra amenazas crónicas como el hambre, la enfermedad y la represión. Y en segundo lugar, significa protección contra alteraciones súbitas y dolorosas de la vida cotidiana, ya sea en el hogar, en el empleo o en la comunidad”.
Doncs el que deia al principi: jo també dic 'no a la España humanamente insegura'.
