Portada nº 1 de RIBAGORZANA, juliol 1950. La
imatge és del “Lago Negre” (sic). Arxiu familiar.
Revisar els seus
continguts ens permet veure com va ser la cobertura que van fer de les visites
que el general Franco com a Jefe del Estado va fer a les zones d’obres
de la companyia. Cal tenir present que l’empresa era nacional, del INI
(Instituto Nacional de Industria) i que construïa embassaments per a produir
electricitat. Ho complementarem amb les informacions que va publicar La
Vanguardia Española.
La Vanguardia
Española 1-6-1947, pàg. 6
L’article fa una
enumeració exhaustiva del seguici que acompanyava al general i a la seva dona: tres
ministres, dos sots secretaris (un era Carrero Blanco), Secretari General del Movimiento,
president del Consejo de Estado, president i gerent del INI, capità general de
la IV Región, dos governadors civils, director de la Guardia Civil, els
bisbes de Lleida i de la Seu, quatre directors generals ministerials, presidents
i consellers d’ENHER i MIPSA “y muchas otras destacades
personalidades”. La comitiva
d’autoritats que acompanyava al Jefe del estado responia a les tres
branques que eren la base de la composició del poder del règim: Militars, Movimiento
i Església. Per cert, la presència simultània de dos bisbes -el de Lleida i el
de la Seu- respon al fet que en la divisió eclesiàstica Pont de Suert pertanyia
a Lleida i la Vall de Boi a la Seu d’Urgell; aquesta divisió continua vigent.
Les fotos d’aquesta visita van ser fetes per Pérez
de Rozas[vi]
La influència del
general es feia sentir sobre l’actitud del poble: “el convivir estos días
con nuestro Caudillo nos ha despertado más el sentido de responsabilidad que a
todos nos incumbe”. I la
militarització de la societat també en la frase de tancament del reportatge:
“el Generalísimo Franco, su Gobierno … pueden contar, como en el pasado y en
el futuro, con los equipos de hombres de ENHER, que quedan siempre a sus
órdenes”. Aclariment: en
l’empresa hi havien també dones; poques però n’hi havien.
És curiosa la
forma com la Vanguardia va recollir la visita. Aquesta és la portada del diari
al dia següent de la visita:
La Vanguardia 19-6-1953
Fons familiar
Hem també
d’esmentar que per a poder allotjar degudament al cap de l’estat, la ENHER va
construir la residencia la Farga, situada a sobre de la central de Caldes de
Boí, just a l’entrada de la vall de Sant Nicolau.
La segona aparició de “la espada más limpia de occidente” per les terres de l’actual Alta Ribagorça va ser el 27 de setembre de 1955 i la crònica va ser recollida en el nº 17 de la revista. En aquesta ocasió les frases de to panegíric gairebé no existeixen, doncs es posa més l’èmfasi en les instal·lacions visitades o inaugurades. Només podem ressaltar la frase “No quisiéramos pecar de inmodestia, pero creemos poder afirmar que S. E. El Jefe del Estado quedó complacido ... plasmar el profundo agradecimiento que todos nosotros sentimos hacia la más alta jerarquía de la nación, por la atención que concede a nuestros trabajos”.
En aquest cas el
seguici que acompanyava al general era més reduït, doncs només es cita a nou
persones i no hi han ni bisbes ni militars.
Franco a l’arribada a la central de Pont de Suert.
La foto és de Brangulí.
Obrers, empleats i familiars de les obres de
Canelles “aclaman con simpatía” a Franco. La foto és de Pérez de Rozas.
A banda de infraestructures
elèctriques, es van donar tres inauguracions destacades.
La primera va ser
la de l’església nova de Pont de Suert, obra de Torroja Miret, amb un disseny que
va ser molt trencador per la seva època, quan es deia que el mateix bisbe de
Lleida havia posat problemes per a beneir-la. La revista Ribagorzana inclou la foto que es mostra a
continuació sense més comentaris.
La Vanguardia Española. 25-9-1955 Pàg. 5
La segona inauguració
van ser uns habitatges per a miners a Malpàs, que van ser anys després
reconvertides en residència d’estiu pels treballadors de la companyia, que la
foto mostra lluent banderes i eslògans de gratitud:
Habitatges a Malpàs. Foto Pérez de Rozas
La Vanguardia Española. 27-9-1955 Pàg. 3
Aquesta carta evidència un dels temes més problemàtics vist des de la perspectiva actual: el desconeixement de quants accidents es van produir i quantes víctimes mortals van haver en la construcció de les instal·lacions hidroelèctriques, i en qualsevol infrastructura de l’època. Cal tenir en compte que les condicions de seguretat industrial en aquells anys eren mínimes quan no inexistents.
La tercera i
última visita del cap de l’estat a la zona d’obres de la ENHER, va ser el 2 de juliol
de 1959, i en aquesta ocasió va visitar la zona de la Ribagorça i també les
obres de construcció del gran embassament de l’Ebre: Mequinensa. El reportatge
ocupa vuit de les cinquanta pàgines de la revista, amb profusió de fotografies.
Un cop més s’hi
troba una exhaustiva enumeració de càrrecs que formaven part de la comitiva o
li feien els honors: quatre ministres, sis alts càrrecs ministerials o
d’organismes oficials com la Confederació Hidrogràfica, bisbes de Lleida i de
la Seu d’Urgell.
La següent foto,
feta al castell de Mequinensa sense que consti l’autor, ens mostra a Franco amb
part del seguici, on podem identificar a l’almirall Carrero Blanco -que
arribaria a ser president del govern i el ministre de la Gobernación Camilo
Alonso Vega.
El gruix dels
textos és la descripció de característiques tècniques de centrals, embassaments
i línies i no pas d’exaltació de la figura del cap de l’estat. Només en el
paràgraf final es diu: “tal nueva visita ... atestigua el interés
que, junto con el Gobierno, se ha venido dando al desarrollo de los planes y
obras”.
Van visitar la
construcció de l’embassament de Mequinensa, el pantà de Santa Anna, el de
Canelles i la seva central, el salt de Pont de Muntanyana i les centrals de Boí
i Caldes. En la foto la comitiva a la planta de turbines de la central de
Muntanyana. L'única dona en totes les fotografies es doña Carmen, tot i que també van ser presents les
dones de tres ministres.
Després de 1959,
no consten més visites de Franco a instal·lacions de la ENHER.
En conjunt es fa
evident el tractament panegíric i llepacrestes de la figura del Caudillo,
amb un biaix que transmet l’obligació del poble d’estar agraït; a ell en
especial i als dirigents en general. L’èmfasi en l’exaltació del general disminueix
en la revista Ribagorzana amb el temps, mentre que això es fa menys
evident en el diari La Vanguardia.
Josep Lluís Campa
Març 2026
[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Empresa_Nacional_Hidroel%C3%A8ctrica_de_la_Ribagor%C3%A7ana
[2] https://historia-hispanica.rah.es/biografias/31788-victoriano-munoz-oms
[3] Sànchez Vilanova, Llorenç. L’aventura elèctrica de la Ribagorçana.
Associació d’amics de l’Alta Ribagorça. 1991. Pàg. sense número.
El túnel de
Vielha no es va obrir a la circulació fins l’any 1948.
[iv] MIPSA Minera
Industrial Pirenaica “en plena
instauració de la nova república al 1931, l’empresa va quedar constituïda el 5
d’octubre del mateix any, amb un capital social de 1.002.000 pessetes.2
Adquirint la concessió de fins a 12 demarcacions mineres, de les quals
consolidarien la gran part de la seva activitat i producció a partir de les
demarcacions d’hulla corresponents al antic municipi de Malpàs.” Xavi
Tacons Rodríguez. Les Mines de Carbó de Malpàs UAB 2018
[v] Autor de
la frase “todos los catalanes son una mierda”, 21 de juny de 1959. https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-lafer-galinsoga/
[vi] Les fotografies a continuació sense peu de
foto són totes tretes de la revista Ribagorzana.
[vii] Un del establiments més elegants del
passeig de Gràcia fou el Salón Rosa, situat al número 55 entre els carrers
Aragó i València https://barcelofilia.blogspot.com/2011/07/salon-rosa-passeig-de-gracia-55-1932.html
