No m’agrada que es faci servir la paraula feixisme
per caracteritzar persones, grups o moviments polítics o socials. La raó és que
es fa servir més com un insult i desqualificació, més que com una descripció racional.
Umberto Eco, l’any 1995 va donar una conferència (1) on per
una banda considerava que no es pot aplicar el concepte feixisme a un sol moviment o
sistema polític concret, doncs raonava que existien en la història
molts tipus de casos que es podien considerar com a feixistes, encara que no tots tinguin les mateixes característiques.
Relacionava fins a 14 trets que, en diferents
combinacions, ens permeten identificar el feixisme (més en concret del que
anomena com Ur-feixisme o feixisme etern), quan hi conflueixen en
un sol subjecte.
Les adjunto a continuació i convido a fer l'exercici d'aplicar-les a
diferents persones, grups, partits i organitzacions que tenen influència en el
món actual.
Característiques del feixisme
1- Culte de la tradició (El tradicionalisme és més antic
que el feixisme)
2- Rebuig del modernisme (La Il·lustració, l'edat de la
Raó, es veuen com el principi de la depravació moderna).
3- Culte de l'acció per l'acció (actuar sense reflexió.
Pensar és una forma de castració)
4- No accepta el pensament crític i menysprea la comunitat
científica (el desacord és traïció)
5- Por a la diferència (el feixisme és racista per
definició)
6- Apel·la a les classes mitjanes frustrades o espantades
pel futur, doncs sorgeix de la frustració individual o social.
7- Obsessió pel complot: el món s’explica per mitjà de
conspiracions. Es combina amb nacionalisme y xenofòbia
8- Els enemics són simultàniament massa forts i massa
febles. Els feixismes no valoren amb objectivitat la força de l'enemic.
9- El pacifisme és dolent perquè la vida és una guerra
permanent.
10- Elitisme popular o de masses. ‘Nosaltres’ pertanyem al
millor poble del món; i els membres del partit són els millors ciutadans.
11- Culte a l'heroisme. L'heroisme (per la pàtria) és la
norma. Viva la muerte.
12- Masclisme: virilitat; condemna intolerant de costums
sexuals no conformistes.
13- Populisme qualitatiu: els individus com a tals no
tenen drets, el «poble» representa la voluntat comú i el líder és el seu
intèrpret. Oposició als «podrits» governs parlamentaris
14- Neoparla: lèxic pobre i sintaxi elemental, amb la
finalitat de limitar els instruments per al raonament complex i crític.
Cap al final del text,
Umberto Eco incloïa una cita del president F.D. Roosevelt del 4 de novembre de l’any 1938:
“M'atreveixo a afirmar que si la democràcia americana deixa de progressar
com una força viva, intentant millorar dia i nit amb mitjans pacífics les
condicions dels nostres ciutadans, la força del feixisme creixerà al nostre
país”.
Roosevelt no podia pensar -fa gairebé 90 anys- en qui jo
penso ara.
JLC
(1) Umberto Eco. Ur-Feixisme (o Feixisme etern). Universitat
Columbia, abril de 1995
