Ara que comença la campanya per les eleccions del dia 23, he aplegat unes
quants dades i fets que ens poden servir de recordatori de com estàvem el
novembre de 2019, quan es van fer les últimes eleccions generals, i puguem
avaluar millor el sentit del nostre vot:
En quant a l’economia:
El salari mínim interprofessional era de 900 €. Ara és de 1.080 €. Ha crescut doncs un 20%.
El deute públic en relació al PIB havia pujat amb Rajoy des del 70,5% al 95%. Amb Sánchez, la despesa social per causa de la pandèmia el va incrementar fins el 119,9%, disminuint després fins al 113 % el març d’aquest any.
La taxa de risc de pobresa el 2019 era del 20,7 i el 2022 de 20,4. Entre el 2015 i el 2018 oscil·là per sobre del 21,5.
La taxa d’atur a finals de 2019 era del 13,8% i es va elevar durant la pandèmia fins el 16,3% disminuint després fins el 12,5% a final de 2022.
No existia la “excepcionalitat ibèrica” en el mercat elèctric, cosa que permet que aquest mes de juny el preu del MWh a Espanya y Portugal ha costat 128€ mentre que a França i Alemanya es mantenia per sobre dels 400€.
En referència a canvis socials, fa quatre anys:
No havien mort 11.079 persones -gairebé el 25% dels morts a tota Espanya- en les residències per a gent gran de la Comunitat de Madrid, l’1,64 per mil dels habitants (a Catalunya van ser 7.719, l’1 per mil). La IDA ja era presidenta, el seu germà estava a punt d’emportar-se 234.000€ en comissió de mascaretes, i la IDA segueix a hores d’ara sent presidenta.
Han mort 173 dones per violència de gènere des de gener de 2020. No és una dada que hagi millorat significativament en aquests últims anys, però desmenteix als que neguen el fet de l’existència d’aquesta violència específica en contra de les dones.
No hi havia possibilitat de demanar una mort digna en cas de tenir malaltia greu i irreversible.
El consentiment previ no era el punt imprescindible per a poder considerar una relació sexual com no abusiva.
La Seguretat Social no tenia dins de les seves prestacions el Ingrés Mínim Vital, dirigit a prevenir el risc de pobresa y exclusió social. Mig milió de persones ja han accedit a la citada prestació.
Entre 2020 i 2022 han mort o desaparegut 5.876 persones al mar mediterrani migrant cap a Europa. Els 3 anys anteriors van morir 7.361, i el trienni 2014-16 van ser 12.477.
Entre 2012 i 2022 es van construir anualment menys de 10.000 habitatges protegits a Espanya, número insuficient per a garantir l’accés a la vivenda, en especial als joves.
En temes de caire polític, hi han coses que han canviat i algunes no:

1976 Cesc, Arriba Spain, pàg. 116
Fa quatre anys ja estava caducat el CGPJ, des de desembre de 2018 quan després de acordar el PSOE -en l’oposició- la renovació, es va suspendre quan es va conèixer el whatsapp del PP que justificava el pacte perquè seguien “controlando la sala segunda desde detrás”. Tota una legislatura de bloqueig per part del PP, fet manifestament anticonstitucional.
El General Queipo de Llano, militar colpista el 1936, estava enterrat amb tots els honors a la basílica de la Macarena.
Davant de les noves eleccions, la qüestió principal és anar a votar, escollint la
millor opció personal, per a evitar donar passos enrere i poder afavorir que el
nou govern es pugui recolzar en una majoria parlamentària que consolidi els
avenços socials i econòmics i no ens porti a un país mes reaccionari. No
oblidem que no és veritat que tots són iguals, no es veritat que no ens
representen, no és veritat que votar no serveix de res i no és veritat que quan
pitjor, millor.
Voteu! Però -si us plau- voteu bé!
JLC
