La meva avia Layeta, els anys seixanta i setanta del segle passat, de tant en tant venia del mercat del Ninot i deia tota amoïnada: “m’han dit que la pesseta no valdrà”.
La por li venia pel record de l’època de la guerra civil, amb la varietat de ‘pessetes’
emeses pels diferents municipis i comitès i, de forma especial amb el que va
passar quan van arribar els ‘nacionals’ i van decretar que no
reconeixien cap valor a totes les emissions fetes pel govern legítim de la
República després del cop d’estat del 18 de juliol del 1936.
En l’experiència viscuda,
ni la meva generació ni les següents han estat sotmeses al dubte sobre el
valor de la seva moneda. Hem viscut èpoques de devaluació del valor de canvi de
la pesseta respecte a monedes estrangeres, un canvi de moneda amb la transició
a l’euro, i fluctuacions d’aquest que ha passat d’arribar a valdre gairebé un
dolar i mig a poc menys d’un dolar fa unes setmanes. Però no hem tingut dubtes
sobre el valor de la moneda, de forma que la immensa majoria de la gent té i
manté els seus estalvis en la moneda oficial del país.
Aquesta no és la situació
històrica que es viu des de fa dècades en la República Argentina, on la
desconfiança dels ciutadans en el seus governs i en l’estabilitat de la moneda
nacional -normalment el peso- ha portat a que tothom que pot busca canviar a
dòlars o euros els seus estalvis. Això significa una exportació a l’estranger
de bona part de l’estalvi agregat nacional i en conseqüència una manca de
capacitat reinversió en el propi país.
Fins i tot ara, en les
cotitzacions oficials, existeixen diversos tipus de canvi de dòlars a pesos en
funció de qui, com i perquè fa el canvi de divises.
Els principals diferents
tipus de canvi de dòlars que hi ha en l’actualitat, i dels que es publiquen
diàriament les cotitzacions[1], són a
data 26 de gener:
- Dòlar
Oficial. Controlat pel banc Central argentí. 191 pesos per dòlar.
- Dòlar ‘Blue’
o paral·lel. Tipus de canvi aplicat en el mercat negre, present en els carrers
de les ciutats. 383.
- Dòlar targeta:
pels que utilitzen targeta de crèdit per a pagar serveis en dòlars durant viatges
a l’exterior 335.
- Dòlar MEP o dòlar borsa: per a operar en la borsa,
comprant bons en pesos i venent-los en dòlars. 352.
- Dòlar CCL: forma legal de comprar dòlars sense les restriccions en el mercat de divises. 366.
Dòlar majorista: amb ell operen bancs i intermediaris financers autoritzats. 185.
A més dels esmentats hi ha també altres ‘dòlars’
per a funcions d’us més minoritari, amb noms prou exòtics: Dòlar Coldplay, Dòlar
Netflix, Dòlar luxe, Dòlar Qatar, Dòlar targeta estrangera.
Val a dir que la
diferencia de cotització entre el dòlar blue i el oficial implica que gairebé
obtens el doble de pesos en el mercat paral·lel que en el oficial. En concret entre
383 i 191 pesos per dòlar. L’incentiu és clarament anar al mercat negre a
canviar i oblidar-te de l’oficial.
L’acaparament de moneda
americana fa que els argentins tinguin “sota el matalàs”, fora del
sistema financer, un valor aproximat als 255 mil milions de dòlars, que equival
a set vegades les reserves del Banc Central argentí.
Un altre característica
del sistema monetari a l'Argentina és que el bitllet de més valor en circulació és de
1.000 pesos, que correspon a poc més de tres euros; com a conseqüència, la
utilització dels pagaments en efectiu és feixuga.
En quan a la
inestabilitat de la moneda, el fet és que el valor oficial d’un dolar ha passat
en poc més de vint anys de la paritat 1 a 1, vigent des de 1991 a 2001, fins
als citats 369 actuals. En un termini més curt, des de gener de 2020 el canvi
oficial ha passat de 66,8 a l’actual 183; dit d’una altre manera, el valor de
canvi de la moneda argentina ha perdut dues terceres part del seu valor en tres
anys.
Una dada del context
polític: des de 2001, excepte els quatre anys de Macri, tots els governs han
estat en poder dels peronistes, amb els Kirchner concretament durant dotze anys
de presidència directa.
De fet, a Argentina tenen
interioritzat que el peso ni val ni valdrà.
JLC
